Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

Els asos que queden per jugar

Per a tots aquells que defensen el sistema del fals bilingüisme escolar, que prenguin nota de les darreres dades de la darrera enquesta d’usos lingüístics que promovia l’Idescat (organisme que […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 20/06/2014

Per a tots aquells que defensen el sistema del fals bilingüisme escolar, que prenguin nota de les darreres dades de la darrera enquesta d’usos lingüístics que promovia l’Idescat (organisme que el govern espanyol es vol carregar) i el Departament de Cultura de la Generalitat. Les dades son clares: el 50,7% de ciutadans té el castellà com a llengua habitual, mentre que el 36,3% té el català. La llengua catalana ha experimentat una baixada de deu punts d’ençà l’enquesta del 2003 (46%).
 

Malgrat això, el PP ahir defensava una de les mesures més esperpèntiques que hem sentit mai plantejar: que el telèfon d’emergències 112, utilitzi en primer terme el castellà perquè és inconstitucional que el català sigui llengua d’ús preferent. Afegien que el català no és una llengua neutral (què és una llengua neutral? El castellà aleshores ho és?), i ho justificaven fent servir el típic recurs del “ens han fet arribar que…” (sense citar cap font) “…el 112 no ha canviat al castellà quan l’interlocutor ha demostrat no entendre el català…”. Fals. Afortunadament la proposta va ser tombada, també amb els vots del PSC.
 

I així poc a poc entrem a l’estiu, el darrer descans abans d’iniciar l’ascens al port final del procés, en plena tardor. Serà l’hora de treure els asos que resten a cadascuna de les dues parts i defensar-nos. I quines són aquestes cartes?
 

Ara que l’Estat ha mogut una de les peces grosses –han enrocat el rei-, encara n’hem de veure alguns moviments més abans i durant l’estiu: els relleus a can PSC i PSOE, i potser algun moviment a Unió. En algun moment determinat Espanya publicarà les seves balances fiscals, aquelles que ja van dir que calcularien a la seva conveniència. Ja fa mesos que estan pendents de publicar-les, però veient la determinació de Catalunya estan preferint esperar més per poder jugar bé aquest as a la tardor. Aleshores només els restarà la carta del Tribunal Constitucional, i la suspensió de l’autonomia si decideixen jugar-la, que es reservaran pel final.
 

Pels catalans la cita de l’11 de setembre és sense cap mena de dubte del tot prioritària. Som en el moment del cicle més baix, el moment en què ja ha passat prou temps per a què l’anterior manifestació de l’11 de setembre quedi prou lluny com per què les especulacions dels despatxos i el discurs de la por s’hagi tornat a fer una mica de forat, i encara no prou a prop dels moments previs al clímax del següent 11 de setembre. Malgrat això la tensió no baixa, encara que no es faci notar tant, i posteriorment a la “V” de setembre, hi haurà la publicació de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria del referèndum per part del president. Als catalans ens quedarà lluitar aquesta darrera carta i convèncer al president Mas de què posi les urnes el 9 de novembre. I a poder ser, que simplifiqui la pregunta. Espanya jugarà la carta final del TC i a partir d’aquí ningú no sap què passarà. Aprofitin aquests dies de relaxació per armar-se de força per la tardor. Aleshores no tindrem temps per descansar.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014