Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Els antipatricis

Tanqueu els ulls i poseu-vos, per un moment, en situació. 19 de maig de 1714. Som davant les muralles de Barcelona. La ciutat porta gairebé 300 dies de setge. 300 […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 03/04/2014

Tanqueu els ulls i poseu-vos, per un moment, en situació. 19 de maig de 1714. Som davant les muralles de Barcelona. La ciutat porta gairebé 300 dies de setge. 300 dies que semblen talment 300 anys. Un termini de temps inversemblant en les expugnacions urbanes pròpies de la guerra a l'època moderna. Ningú no ha resistit mai tant. En realitat, a falta de la definitiva mobilització d'un descomunal exèrcit francès de suport que ja es troba de camí des del Llenguadoc, la durada del setge és el resultat d'una doble impotència. La dels ofensors per fer valdre la seva capacitat d'expugnació (ni tant sols han aconseguit blocar el proveïment a la Ciutat, obert encara per mar gràcies sobretot a les naus procedents de Mallorca) i la dels ofensors per sortir a combatre al pla de Barcelona amb l'objectiu de trencar el cordó de setge o per organitzar una revolta ben coordinada al rerepaís que permeti agafar l'exèrcit franco-espanyol de setge entre dos focs. Una mena d'empat infinit.

Continueu encara llegint amb els ulls tancats? El dia abans, però, el 18 de maig de 1714, després de dies de preparació dels sapadors i l'artilleria, els borbònics havien conquerit finalment, a molt preu de sang, el convent dels Caputxins. Diuen que un monjo va morir a l'església mateix, incapaç d'abandonar el cenobi enmig del fragor de la batalla. Era la posició avançada, exterior a la muralla, més important que quedava en mans dels defensors, el cau que els permetia llançar amb més eficàcia i seguretat les seves escaramusses contra els piquets i les guàrdies que encerclaven la ciutat. Aquell matí fresc amb sabor de derrota i heroïsme, un tambor francès, un nen, porta un plec de missives que són lliurades a les autoritats de la plaça. Són cartes de nobles i poderosos catalans que recomanen una rendició honorable. Homes grossos que s'aprofiten de la violència exercida pels enemics per demanar que el poble resistent plegui veles. La Gaceta de Barcelona els bateja com els “antipatricis”. A mi em recorden irresistiblement al nostre establishment. Afortunadament, avui tenim a les mans, més a prop que mai, canviar el resultat d'aquells dies. Aneu obrint els ulls, que ens tornarem a trobar a la Diagonal i no us ho podeu perdre.