Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Elogi a un dia més

|

- Publicitat -

Enceto la cadena del meu primer ‘Segon Primera’.
No considero que sigui gaire diferent de la resta de mortals que aquí es troben, molts dels quals segueixo des de fa força temps.
A grans trets, m’agradaria, o si més no, intentaré desar damunt el taulell de debat qüestions d’actualitat des d’una vessant que per diversos motius deixen entreveure un rumb a contracorrent en el qual molts, com jo, i potser vosaltres us hi trobeu. I, tindré en compte sempre el punt de vista intransferible que sospitin les meves paraules a cadascú, bé per afinitat o bé per discòrdia. En definitiva, que sigui interessant per a uns o descartant per a d’altres.
 
En un dia com avui, on molts i sobretot moltes, celebren ‘el dia de la dona treballadora’ voldria fer la meva primera aportació.

Un indici pel qual podríem dir que transformem i canviem la realitat cap una societat més paritària/ moderna/ igualitària (cito aquests tres conceptes, tot i estar-hi força en desacord) com també cap a una societat més adequada a les realitats o millor dites ‘dinàmiques reals’, és el fet que en les darreres dècades hi ha hagut una immersió de dones en alts càrrecs administratius, empresarials, associatius, polítics, educatius, etc. del nostre món. Però la qüestió que se’m genera en veure-ho des de l’òptica de l’observador a peu de carrer és: Cal una societat que reconegui un dia a l’any que les dones seguim la dinàmica, titllada de ‘normal’ per l’entorn en el qual vivim, tenint com a objectiu, i destapant el rerefons que suggereix a molts individus sense nom, el simple fet de ser dona en aquest orbe? Amb això no vull dir que no estigui d’acord amb molts dels principis que funden la present cita, tanmateix però, difereixo de moltes afirmacions que avui per avui estan sent esmentades perquè no tothom (sobretot els qui manen) i a tots els nivells, ho entén o ho viu del mateix mode.
Que sigui un dia diferenciat al calendari, a nivell institucional, militant (per a les feministes), personal o d’altres motius que conflueixen, no comporta que la realitat de la dona en funció de quin sigui el seu origen, creença, conviccions, estil de vida, etc. quedi reflectida per unanimitat i, amb tota la bona intenció és clar, per les iniciatives que en el món modern s’estan duent a terme. La realitat n’és una altra. Segueixen prevalent diferències tant a societats avançades, i no voldria incloure la Catalana encara que en sóc conscient que en major part ho és, com també en un grau superlatiu, les societats més desafavorides i/o subdesenvolupades (darrer terme el qual em genera contradicció moral) del globus terraqüi.
Aquest fet està estretament enllaçat a l’educació que han i hem rebut des dels inicis, tan a nivell familiar, com a nivell acadèmic, cultural, d’entorn, econòmic i, malauradament, aquest darrer pel poder adquisitiu amb independència del qual han i hem gaudit o, ans el contrari, no en gaudeixen. En definitiva, tots els fets transversals i puntuals que ha i hem emmagatzemat en el judici com a naturals o bé inusuals.

Publicitat

Per tot això vull pensar que potser és una diada diferent per a uns o potser no per a d’altres, però perquè el dia de la dona no sigui una data diferenciada hem de fomentar un sentiment d’empatia del dia rere dia, concloent que ‘Ella’ cada dia s’aixeca, treballa, somriu o plora, s’amoïna per cabòries (que tots en tenim), lluita, parla i raona, intenta veure i, sobretot, viure el món millor del que l’ha trobat o li han donat, i que en un horitzó proper s’acomplirà un context en plena llibertat i igualtat de drets i oportunitats.

A totes i tots, avui ha d’arribar a ser un dia més.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut