És fàcil pensar en un futur, quan no es té en compte el present, recordant el passat. Més clar, és quan es tenen certes malalties, que posen en perill constant e indecís constantment, el que anomeno, viure en: El temps afegit.
El temps afegit, perquè pot ser que el final arribi en qualsevol moment, i la vida ensenya i ens porta, a voler gaudir al màxim dia rere dia, rodejat de bones sanacions, una bona família i els amics que ho són de debò.
El millor, és pensar en viure una vida senzilla i humil però rica en emocions, sentiments purs; algo que evitant mals rotllos, gent innecessària, prendre bones decisions, etc, tot, ens acosta, a una vida digna.
Dignitat, a la qual ajuda l'entorn personal i com, els metges que es preocupen pels que no estan, estem bé, gràcies Hospital Clínic de Barcelona.
EL TEMPS AFEGIT?
|
- Publicitat -
Publicitat
