A tres dies del Congrés d’on ha de néixer el nou partit fill de CDC, ahir vàrem veure com el ministeri de l’Interior tornava a dirigir un xou mediàtic en el qual es varen escorcollar ajuntaments de 10 províncies espanyoles, entre ells alguns a Catalunya, amb la detenció de dos exalcaldes convergents. A Girona es va requerir una informació –que el consistori afirma que està al web municipal- amb un clar objectiu de fons, tal i com ho deixava anar ahir el digital El Confidencial: “Puigdemont tampoco se encuentra entre la docena de detenidos en el marco de esta nueva operación”. El Periódico, com molts altres diaris obren portada avui amb aquest tema. El diari socialista titula: “El juez destapa una trama municipal de CDC”. Amunt, un petit subtítiol que diu: “La red corrupta se extiende a diez provincias”. Ah! Sembla que Convergència tingui presència a… 10 províncies catalanes? L’ABC és més explícit: “La administración local paralela salpica a Puigdemont”.
És clar que Convergència té dos talons d’Aquil·les on l’Estat ha anat a punxar. El primer és la corrupció: des que el partit ha basculat cap a la independència, l’Estat ha redoblat la pressió policial i judicial, fins que s’han començat a destapar casos de corrupció. És important que les catifes s’aixequin, evidentment, però que s’aixequin per tothom i que no es faci només quan aquell partit es torna independentista i més després de revelar-se les escoltes a Fernández Díaz.
L’altra, a nivell ja més casolà, és l’ambigüitat a l’hora de fer aquesta basculació cap a l’independentisme. Amb Artur Mas i la seva cúpula hem après a utilitzar eufemismes per tot, i al final això sumat a la llosa de no haver estat un partit independentista fins ara, ha quedat en el pòsit de molta gent que ha preferit votar la marca independentista de fiar, ERC. La política obligada de retallades que ha hagut d’administrar el govern Mas ha contribuït a desgastar la imatge de la formació, agreujada pel desgast personal de pilotar durant anys un procés de la més alta complexitat política a Catalunya. I és que, com diuen molts economistes, si Catalunya fos un Estat independent, segurament haguéssim passat la crisi amb diversos exercicis en superàvit.
Els votants i militants de CDC es mostren cada dia més orgullosos del seu president, de la tasca del partit des que s’ha arromangat per la independència –deslliurant-se de Duran, no ho oblidem- i de les conseqüències judicials que pagarà el president, Ortega i Rigau per haver encetat la via indepe. Malauradament per CDC però, pels votants ha pesat més la corrupció les retallades o el no acabar-se’n de refiar de la voluntat real independentista, que la pressió d’un Estat cap al president de la Generalitat. I el cas Germà Gordó, que encara aspira a governar la nova CDC, no ajuda.
No som en temps de Companys, ni tampoc en una guerra oberta com ho va ser la que va provocar Franco. Aquesta vegada, Espanya ens fa la guerra des dels tribunals i de manera bruta amb escoltes, contra diplomàcia, el CNI o escorcolls com els d’ahir que el que buscaven era tacar el nom del president Puigdemont, per desacreditar-lo, i boicotejar altra vegada qualsevol entesa amb la CUP, ara que al setembre hi ha la important Qüestió de Confiança. En poques paraules, l’Estat pretén trobar la baula perduda entre Pujol, Mas i… Puigdemont. Amb Mas, com a successor directe de Pujol no els va costar massa identificar-lo amb l’ex Molt Honorable, la corrupció, el 3% no resolt, i un llarg etcètera. Però i Puigdemont? Quina vinculació té amb tot aquest passat gris? Cap, per això l’esforç de la caverna mediàtica unionista de vincular la saba nova amb la presumpta corrupció tradicional de CDC, en un moment en què el partit vol transformar-se per treure’s aquesta llosa de sobre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
