Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

El somni humit d’Espanya

28 de setembre de 2015 Redacto aquesta crònica des del feu més hostil que em puc trobar per la meva ideologia: Carrer Gènova, Madrid, Seu del Partit Popular. Ho faig […]

Ramon Aguilar
Ramon Aguilar 11/09/2015

28 de setembre de 2015

Redacto aquesta crònica des del feu més hostil que em puc trobar per la meva ideologia: Carrer Gènova, Madrid, Seu del Partit Popular. Ho faig amb un sentiment de llàstima, de ràbia, de melancolia… Un sentiment d'haver perdut l'oportunitat més gran de la història de Catalunya per poder ser un país. Aquí tot són rialles, festa, per fi han aconseguit alliberar a tots els catalans de la presó ideològica a la qual Artur Mas els ha portat. La seva guerra bruta contra la independència, la propaganda del règim que s'ha estès per tots els mitjans de l'Estat i les acusacions de nazisme i feixisme han fet que el discurs de la por hagi arrelat en els catalans i, un cop més, hagin perdut l'oportunitat. I això que a banda i banda de la Franja de Ponent algunes persones ja hi eren amb els cotxes per tal de construir un mur i aïllar als catalans al seu país utòpic. Però això ja s'ha acabat. La independència no ha guanyat les eleccions del 27 de setembre.

Els resultats dels comicis són prou coneguts l'endemà de les votacions: 40 escons pel PP, 34 per C's, 19 per Junts Pel Sí, 15 per Catalunya Sí Que Es Pot, 13 pel PSC, 10 per la CUP i 4 per UDC. El pacte de govern entre PP i C's ja s'ha confirmat i Xavier García Albiol serà el 130 President de la Generalitat de Catalunya. La primera mesura que farà el nou partit del govern serà prohibir els símbols independentistes i penar-los amb multes de més de 2.000 € per exhibició, les matrícules que portin el CAT tindran una multa d'entre 700 i 900 euros, l'educació serà només en castellà, se suprimirà el català com a assignatura a l'escola i es prohibirà el seu ús a mitjans de comunicació (multes d'entre 10.000 i 15.000 euros), a establiments (multes de 5.000 euros), i l'ús al carrer que pot ser penat per multes d'entre 500 i 600 euros per paraula dita. El nomenclàtor dels carrers, pobles i ciutats passarà a ser en castellà. Així, ja no podrem anar a estiuejar a Vilanova i la Geltrú sinó a Villanueva y Geltrú, Sant Quirze del Vallès serà San Quirico de Tarrassa, Sant Cugat canvia a San Cucufato, Santa Coloma de Gramenet (on vaig néixer) serà Santa Paloma de Gramanet, Barcelona serà Barcelona però amb una e tònica i no neutra!!! I així amb tots els noms. Però no s'acaba aquí. Tots els símbols catalanistes o fets per artistes independentistes seran enderrocats: Sagrada Família, Parc Güell, Colom serà substituït per una efígie del rei Felip VI i passarà a anomenar-se Plaza de Felipe 'El Preparao', el Pi de les Tres Branques s'anomenarà el Pino de la Rojigualda i cada branca lluirà el color de la bandera espanyola. I el més important: Goku ja no parlarà mai més en català i haurem de suportar la merda de traducció dels “Kamehamehas” per la denigrant “Onda Vital”!!!

Les eleccions les guanya qui té més suport i això deriva en escons. Però és que els catalans sempre ho hem sigut de cagadubtes. Ho vam ser l'any 1714, ho vam ser el 1885, ho vam ser el 25 de novembre de 1905, el 14 d'abril de 1931, el 6 d'octubre de 1934, al maig del 1937, el 26 de gener de 1939, el 18 de desembre de 1979, el 18 de juny de 2006, i el 27 de setembre de 2015 s'ha confirmat que el tarannà cagadubtes dels catalans encara implora en el nostre ADN. Sigui el d'una persona filla de xarnegos o sigui de pares catalans, la cultura catalana té aquest factor i així es transmet de generació en generació (i no d'altres mentides que diuen els acòlits de partits unionistes). Mai enllestim les coses perquè ens fa por el què pensaran els altres, mai agafem el brau per les banyes perquè sabem que si algú ens mira i ens critica llavors ens tremolen les cames, el brau ens dóna una embranzida, ens clava la seva asta i morim dessagnats mentre els altres se'n foten. Als catalans, malauradament, mai a la història ens han ajudat a aixecar-nos. Ho hem fet gràcies a la passió, al cor, a la voluntat de milers de milions de persones que han volgut parlar en català quan estava prohibit, que han defensat que Catalunya ha pogut ser més del que era, però sempre hi ha el típic paio que treu el comentari en contra del nacionalisme per fer-nos callar. I això ha passat el 27S.

L'única il·lusió que trec de tot plegat és que potser aquesta crònica ha estat l'última escrita en català… Sempre i quan els catalans d'alguna realitat alternativa garanteixin mitjançant el seu vot que el 27-S Catalunya aconsegueix la seva independència d'una vegada per totes. En aquesta realitat des de la qual envio aquest missatge a les altres, a hores d'ara, el somni més humit d'Espanya ja s'ha perpetrat.

Relacionats