Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 746
La República

EL PUNT DE LA I

Ens estimem i en casem. Per què ens casem? No és suficient estimar–nos? Ho volem reblar i posar el punt sobre la i. Al “procés” li convé aquest matís. Finalment, […]

ISIDRE PALMADA BADIA
ISIDRE PALMADA BADIA 06/04/2015

Ens estimem i en casem. Per què ens casem? No és suficient estimar–nos? Ho volem reblar i posar el punt sobre la i. Al “procés” li convé aquest matís. Finalment, el Govern ha enviat a la comunitat internacional l’informe 19 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per posar blanc sobre negre la nostra “història particular”.
 
Convé que el món sàpiga que els hem demanat i exigit un referèndum, als espanyols. S’ha fet des de les màximes institucions, des dels organismes i entitats, des del carrer amb onades de gent. S’ha fet pacíficament, democràticament… legalment. Amb àmplies majories, el 64% del Parlament, el 24% de la població, el 95% dels ajuntaments, etc. S’ha votat, malgrat tot. Hi ha participat 2’34 milions de persones i… no ha servit per a res. Ells en passen del desfici dels catalans.
 
Convé que el món ho sàpiga, allò que hem fet nosaltres i allò que han fet ells. Perquè la legitimitat s’ha d’obrir pas, fer comprendre i estar amatent. Ara continuarem sense ells, endavant cap a la independència. Marxarem, tanmateix amb la mà estesa i amb ganes de pactar, si ells ho volen. Tothom ho ha de saber. El món i nosaltres. Sí, sí, també nosaltres. Molts s’hi conformarien a esperar i esperar. Convé que la màxima institució de Catalunya ho recordi i ho digui ben alt.
 
Unió, PSC, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i les plataformes ciutadanes no són monolítiques. Dins d’aquests hi ha molts barrets que estan a favor de la independència. Posar el punt a la i, els serveix en els seus debats. De fet, ho diu en Quim Arrufat de la CUP: “S’ha de sumar tota la gent que ara mateix està pensant en un canvi a Espanya i ja no pensa que la independència és l’únic canvi possible”.
 
Dir que ho hem fet bé és el primer pas. Tothom hi ha d’estar d’acord, si no, no podrem ser més contundents. Ara és temps d’aquests consensos. Sobre seu s’ha de construir el futur. De la mateixa manera que la Unió Europea no farà res sense els fets consumats, tampoc Espanya s’avindrà a parlar. No hi ha alternativa. Hi estem abocats. El referèndum que esperen els qui bramen, encara, pel “dret a decidir” es farà quan l’estat espanyol accepti la sobirania. Els pobles l’exerceixen, aquesta. Ningú els la concedeix.
 
Isidre Palmada 
Banyoles,6/4/15

Relacionats