Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El president de Catalunya

|

- Publicitat -

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de fer el seguiment de la campanya a través dels ulls de dos amics catalans que fa més de deu anys que viuen als Estats Units però que han volgut ser a casa nostra per poder votar en aquests comicis.

M’ha interessat, sobretot, la seva reflexió després del debat de diumenge dels sis candidats: ‘Si no fos perquè sé que no ha estat així, sembla ben bé que el president hagi estat Artur Mas i que la resta siguin integrants de l’oposició parlamentària que miren de buscar una oportunitat’.

Publicitat

Efectivament, durant aquests dies hem pogut assistir amb no certa sorpresa al sorprenent espectacle del tots contra un quan aquest un és, precisament, el cap de l’oposició de les dues darreres legislatures, per bé que també el guanyador de les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

És curiós observar com el conjunt del país, i això inclou fins i tot aquells que es troben a les antípodes polítiques de Convergència, ha interioritzat la presidència d’Artur Mas a la Generalitat de Catalunya després del 28 de novembre.

Suposo que els seguidors de Freud hi trobaran material per a l’anàlisi però prefereixo deixar la psicologia i mantenir-me en l’anàlisi política. Perquè el clima polític que viu Catalunya -el que es diu, el que es veu i el que es perceb- m’han fet pensar en el concepte d’hegemonia política del filòsof i teòric marxista italià, Antonio Gramsci.

Quan Gramsci desenvolupa el seu concepte d’hegemonia política parla d’aquella superioritat no només política, sinó sobretot moral i social que fa que el conjunt d’una societat trobi convenient el lideratge d’una formació política concreta. Fins i tot aquells que no en són votants ni militants.

Algú pot entendre aquesta anàlisi només a partir d’una certa complicitat amb el projecte polític d’Artur Mas, però va molt més enllà. Entenc que Convergència ha de treballar fins el darrer dia d’aquesta campanya amb humilitat i esperit de servei per aconseguir un Govern el més sòlid i fort possible, però també entenc que si es confirmen els pronòstics Convergència assumeix la immensa responsabilitat de retornar la il•lusió i l’esperança a la societat catalana, tal i com ens ha volgut encomanar l’Artur Mas en forma de compromís electoral.

Il•lusió i esperança que el nou Govern d’Artur Mas no només no pot defraudar sinó que ha de menar amb saviesa i determinació per albirar nous horitzons de sobirania i de llibertat per a la nació catalana.

Estic convençut que l’Artur Mas no ens decebrà i sabrà convertir aquest mal moment en una oportunitat històrica per dur el país cap al somni dels nostres avis que desitgem pels nostres fills.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut