EL PLAER D’ESCRIURE

Quan hom agafa el bon costum d’escriure, que en el meu cas s’està convertint a més a més, en gairebé una necessitat, s’acaba per encomanar de la tendència de recuperar, mots que en determinats cercles gairebé han desaparegut i en canvi en d’altres, continuen ben vius, en el nostre cas, com que no som un país normal, sinó un país sotmès i la nostra llengua ha estat atacada de mala manera, hi ha fins i tot mots locals i comarcals, que no gaudeixen del vist i plau dels nostres diccionaris.
Fent aquestes reflexions, no voldria pas que els nostres acadèmics, m’agafessin de cap d’esquila, doncs la finalitat d’aquest escrit, no és pas de cap manera criticar a uns estudiosos, que tant fan per la nostra llengua, sinó que és principalment una manera agradable i desenfadada de recuperar mots diversos.
Se’m van acudint mots diversos i miraré de posar-los sobre el paper, de la manera més elegant de que en sigui capaç. Quan arribes a una certa edat i més si has fet treballs físics i esport, et trobes que els ossos se’t van desgastant, artrosi en diuen, jo també en tinc principalment als genolls, junolls, que en diem al meu poble, situat ja a l’extrem sud del Baix Empordà, bé a la meva ciutat no sigui que algú s’emprenyi, a la major part de la comarca en canvi, en diuen juneis.
Com que soc d’una població marinera, també us en faré cinc, de com anomenem aquell animaló, que els llibres en diuen eriçó de mar, doncs ni eriçó, ni garoina, ni garota, uriç en diem, bé pels que no sou d’aquesta banda del País i teniu la deferència de llegir-me, probablement ho trobareu la mar d’estrany, però si decidiu venir a visitar-nos i de passada aneu a dinar o sopar a algun restaurant especialitzat en peix, no us estranyeu si de guarnició us posen estafanòries, doncs no és pas quelcom estrany ni estrafolari, és allò que de ben segur vosaltres anomeneu pastanagues.
Avui de fet, no tenia pas gaires ganes d’escriure, sobre afers importants, però en canvi, si de gaudir del plaer d’escriure i de la mania de recuperar mots, fet que crec que val molt la pena, perquè una manera de mantenir viva la llengua, és mantenir els seus mots i evitar que es perdin. Espero que aquest escrit us sigui agradós, a tots aquells que tingueu la deferència llegir-me.
 
Manel Mayor                                                                03 de Setembre de 2014