4 d'agost de 1914. Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya. El conflicte bèl·lic a Europa és una realitat, i aviat tot el món estarà implicat. Una Espanya esgotada i empobrida es queda al marge. Després de quatre anys de desgast, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, afirma que l'única manera per reorganitzar Europa és garantir el dret a l'autodeterminació dels pobles.
Així, part de l'elit del catalanisme, que surt beneficiada econòmicament del conflicte, es planteja fer ús del dret a l'autodeterminació a les acaballes de la Primera Guerra Mundial per construir un país més ric i autònom. La demanda s'acaba rebaixant en favor del consens català a un estatut d'autonomia (1919). Tot i això, Espanya el refusa i, degut a la neutralitat de l'Estat en la Gran Guerra, la comunitat internacional ignora la petició i Catalunya ha de continuar treballant per aconseguir més autonomia.
Cent anys més tard, i a causa de l'efectiva estratègia espanyola d'imposició i por durant gran part del segle, Catalunya és al mateix punt. Els per quès del clam independentista són els mateixos que en èpoques de Puig i Cadafalch i Francesc Macià. Les veus que ara s'escarrassen a desmuntar l'ideari sobiranista amb l'argument que Pujol és qui ha de retre comptes a l'expoli fiscal ho fan en va. Abans que el pare de l'expresident de la Generalitat guanyés la seva primera pesseta, el Principat ja debatia com recuperar la sobirania perduda el 1714. El pes de la història és massa gran com perquè Esperanza Aguirre i Ana Botella intentin liquidar el procés amb provocacions oportunistes arran de l'escàndol Pujol.
La independència dels polonesos, ucraïnesos, estonians, letons, lituans, txecs, eslovacs, romanesos, eslovens, croats, serbis i d'altres a resultes del final de la Primera Guerra Mundial no va ser perfecte. El problema no es va resoldre del tot ja que alguns pobles van continuar dominant sobre uns altres, però sí que era un primer pas per la conformació del mapa de l'Europa actual, que està gairebé lliure de grans estats aglutinadors. No va ser fàcil, ja que milions de persones van morir en el camí per buscar l'equilibri. Un segles després, Espanya té la responsabilitat de donar resposta a la demanda catalana, al contrari del que va fer l'Imperi Austro-Hongarès amb els pobles que englobava. L'objectiu és no fer vessar ni una gota de sang. S'ha d'aprendre de la història.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
