No sóc un megafan del Nadal, però des de que tinc fills em torna a agradar. No l’acostumo a viure fins el mateix 24 a la nit, però aquest any és diferent gràcies a l’amic Quim Torra.
Fa uns dies el Quim em va convidar a la presentació del seu nou llibre, “El Nadal que no vam tornar a casa” (Acontravent), on recull escrits que exiliats catalans van fer el 1939, el primer any fora de casa. Va ser una vetllada entranyable, combinant lectures de textos amb nadales i altres cançons emocionants, com L’emigrant. Va cantar el Jordi Cortada, no el coneixia (em van dir que és advocat), ho va fer molt bé. Va ser una cocktail de sentiments la combinació de textos i cançons: felicitat, tristesa, emoció, melangia, enyorança.
Gràcies al Quim, aquest any el Nadal ha arribat abans d’hora.
Per cert, et recomano el llibre, i et recomano que compris dos exemplars: un per tu, i un altre per regalar. És un llibre de Nadal, en català, en memòria d’aquells que van haver de marxar a l’exili. I és un llibre excel•lent. Ho reconec, el Quim és un bon amic i admiro profundament que decidís deixar el món de les multinacionals (megasous inclosos) per ser emprenedor, i per fer-ho encara més difícil i patriòtic, fundant una editorial de llibres en català. És un bon amic, però jo no me la jugo, si fos només un llibre normalet no el recomanaria des del meu blog (li compraria un exemplar i poca cosa més).
La “gallina de pell” que diria aquell, i per mi el moment àlgid va ser el rècord del Nadal de Barcelona d’Eugeni Xammar, escrit a París:
“En aquesta nit d’un Nadal fosc i trist jo us convido a obrir el finestral com un acte d’esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d’escoltar, sentireu la veu de l’àngel”
O la carta de Xavier Benguerel a la seva mare, que acaba així:
“Aquesta carta que ara acabo d’escriure no la rebràs ni sabràs mai potser que ha estat escrita, però jo l’escric ací per a tu, per a mi, per a tots aquells que com jo sentirem la tristesa d’aquest Nadal i l’esperança de l’altre Nadal que ja s’acosta”
L’altre Nadal que s’acosta és el del retrobament, però també el de la llibertat.
Doncs això, un gran regal de Nadal: un gran llibre, en català, de Nadal, d’homenatge i de memòria. Suposo que trobareu “El Nadal que no vam tornar a casa” a les llibreries, però sinó podeu enviar un email a info@acontravent.cat. Per cert, si li dieu que veniu de part de l’Emma no crec que us faci descompte, però li farà molta il•lusió.
Els últims anys deia Bones Festes, aquest any diré Bon Nadal.
