Content, esgotat, amb un punt agredolç: el meu 13-D ha estat un diumenge amb molt poca Rosa, Vinyet i Àlex (per sort vam anar ahir amb a la piscina), un altre dia robat a la família, però ha estat un 13-D patriòtic, intens, esgotador… i en anglès.
Avui he estat la major part del dia amb l’amic Edward Hugh (un economista gal·lés que viu a Catalunya des de fa 20 anys, un patriota català, un crack, mireu el seu blog) i amb Victor Mallet, corresponsal del Financial Times, que ha vingut a cobrir el 13-D. Hem sortit a les 11 de l’estació de Sants cap a Vic, amb una primera parada a Malla. Després al Temple de Vic, on es feien les votacions, i cap el seminari, on estava el centre de coordinació d’Osona Decideix. Durant el trajecte, el dinar i a estones mortes hem parlat molt de Catalunya, d’Espanya, d’economia i de temes varis. A Malla i a Vic ha entrevistat a vàries persones, algunes d’elles anònimes, altres destacats polítics. El resultat, molt positiu: “Thousands of Catalans vote for separation“.
M’ho he passat molt bé, m’he trobat grans amics, els resultats són molt positius, estic esgotat: el diumenge és un dia que, apart de família, m’agrada descansar i recuperar forces, amb migdiada inclosa, i aquesta setmana que es presenta amb molta feina aniré KO, però ha valgut la pena. I molt satisfet per l’evolució de la visió sobre Catalunya del Financial Times. Queda molta feina a fer, en aquest i en altres mitjans, però anem pel bon camí… i amb molta feina per endavant.
I agredolç pel diumenge robat a la família, però els compensaré (sempre penso el mateix, em sembla que no ho acabo fent mai). I entusiasmat i preocupat sobre com fer que tot aquest anhel de llibertat arribi al Parlament, i que no passi com fins ara, amb una distància enorme entre el que es promet en campanya i es fa després, o pitjor, entre el que es promet i reivindica Parlament enfora (avui mateix!) i es fa Parlament endins: fets i no paraules, que diria aquell. Agredolç: no hi ha ja avui una majoria al Parlament a favor del referèndum? Per què van votar NO (tots!) quan es va proposar fer aquest referèndum de veritat? Per què no van junts en aquest tema, o pitjor, perquè van junts per impedir-ho?
La lliçó: la independència només depèn de nosaltres, d’una majoria parlamentària que entre tots hem de construir. Les bones notícies: l’any que ve tindrem referèndum de veritat, i en les eleccions al Parlament hi haurà una papereta que dirà “SÍ, estic a favor que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea”. La papereta serà també un SÍ a la regeneració democràtica.
Enhorabona i reconeixement a tots els que han fet possible aquest dia. I reconeixement també a tots els que treballen, en qualsevol dels seus àmbits, per la llibertat de Catalunya.
A dormir, que demà toca arrencar a quarts de set.
P.D. Llegeixo que es demanarà que el 25 d’abril el Parlament convoqui un referèndum vinculant: tothom té una segona oportunitat, ERC i CiU, fets i no paraules.
