El 9 de novembre ha passat. No les tenia totes que la jornada transcorregués amb tranquil·litat o que poguessin votar pacíficament, però tot i així vaig participar com a coordinador de procés en un institut. Tothom coneixia la suspensió de la consulta i també del procés participatiu per part del Tribunal Constitucional. Però la fiscalia no va anar més enllà de demanar els noms dels responsables d'obrir els col·legis electorals i, els jutges de guàrdia, no van acceptar les denuncies fetes per partits i associacions nacionalistes espanyoles per ser desproporcionades.
Per una banda, les persones que estaven al càrrec de l'obertura eren coordinadors de locals i eren voluntaris com tota la resta de coordinadors de procés, gestors de mesa i membres de mesa (Presidents i vocals). A més, hi havia altres voluntaris que ajudaven i donaven suport. A l'exterior, hi havia altres que recollien signatures per l'ONU i donaven informació a on s'havia d'anar a votar a tots aquells que no ho sabien.
Per l'altra banda els cossos policials catalans no van informar dels responsables dels locals, encara que sí de quins eren els col·legis electorals. El Parlament s'ha inculpat per la desobediència, com així es van inculpar tots els que havien votat i participat aquell dia.
Estem a mitjans de novembre i, el meu parer és que el dret a decidir ha passat. Hem decidit amb el procés participatiu, agradi o no agradi a alguns. No podem tornar a enrere i treballar per un referèndum vinculant perquè el govern d'Espanya i la majoria del nacionalisme espanyol no ens deixarà fer-ho. Tampoc podem espera una reforma de la Constitució de tipus federal, perquè suposant que aquesta es faci, sembla difícil que accepti Catalunya com a nació i, dita reestructuració d'Espanya, no diu res de monarquia, modernització industrial, major participació ciutadana i control dels representants per part d'aquesta i, la conservació de l'estat del benestar.
Pel que fa a Catalunya, es parla d'una candidatura unitària. No puc negar que la idea em sedueix, però la pràctica o la realitat s'imposa. La llista conjunta amb un únic punt, proposat per alguns representants de l'ANC, CDC, etc. Pot sembla el millor, però tenim un problema real i no pas imaginari. Convergència sembla que s'oblidi d'Unió Democràtica; aquests últims reclamen esgotar la legislatura!? Podria anar a les hemeroteques i trobaria que el M.H.P. Mas va dir més o menys el mateix en un passat no gaire llunyà. També podria dir que ves a saber per què ho demanen o amb quins arguments i, si han valorat prou les conseqüències econòmiques, socials i culturals per Catalunya i els seus ciutadans. El fet és que UDC o els seus màxims representants estan en aquest govern català i diria que no han ajudat gaire expressant la seva opinió contra la independència de Catalunya basant-se en un projecte federal o confederal hispànic.
Dit això, i parlant de la candidatura unitària, ens hem de pregunta quins partits polítics amb representació i sense representació estan per la independència. Si parlen dels que tenen representació parlamentària, sembla que ERC, les CUP i suposadament CDC són partidaris de la independència. Però sembla que UDC, ICV-EUiA i PSC-PSOE tenen altres objectius diferents a la independència. UDC Vol esgotar la legislatura, vol un encaix amb Espanya, una bilateralitat, una federació o una confederació. ICV-EUiA No sembla que ho tinguin clar; alguns semblen partidaris del mateix objectiu que UDC, però des de l'esquerra, la república i el laïcisme i, altres, semblen més partidaris de l'autodeterminació. Pel que fa a PSC-PSOE, parlen de federalisme, però no es plantegen el canvi de la monarquia per la república. El seu model federal, està basat en les autonomies i amb una singularitat!? I un millor finançament!? Però no accepten Catalunya com a nació i encara que parlin d'un suposat blindatge pel que fa l'ensenyament i llengua i, un respecte per les institucions catalanes; no tenim cap garantia de que compleixen res de tot plegat havent vist com respectaven l'Estatut.
En conclusió; em sembla clar, que el dret a decidir ha passat perquè hem decidit amb el procés participatiu. Que es necessari unes eleccions el més aviat possible o urgent per la independència. Que la ciutadania decideixi el/s partit/s en els que té més confiança per aconseguir fer la declaració d'independència i per desenvolupar l'estat nació.
Qualsevol dilació o ajornament en el temps, és un llast, un preu econòmic massa car pels ciutadans de Catalunya i, em sembla, que no ens mereixem que ens facin perdre el temps, ni els diners, ni la il·lusió en un nou projecte. Esperem el resultat!
