el club de la bona estrella

Cap a principis de setembre vaig escriure un article a l’Oriol, amb la vaga esperança que podria esdevenir una peça elemental en la unitat de l’indenpendentisme, i dic una peça elemental com una peça més del trencaclosques independentista, on totes les peces són prou importants. Tot feia pensar que aniria per uns altres derroters, i aquesta era l’esperança, però passat un temps tinc la sensació, que més que una sensació és ja un fet, de que des de el principi fins ara l’opció al canvi a perdut pistonada. La mutació de la secta Opus Catalanus ha donant els seus fruits, la poca entesa amb altres forces independentistes amb la sola pretensió d’hegemonitzar més que liderar un front comú, donant fe de la tragèdia, més a prop d’una OPA hostil que de la unitat. Res m’ha d’estranyar quan encara existeix la supremacia del pensament, o estàs en mi o contra mi, sense deixar lloc altres matisos d’una mateixa idea. Un exemple és la campanya enfocada  no només en contra de les forces hispanes, sinó contra totes aquelles forces que amb essència defenen el mateix promulgant la seva marginació, això SI posant  en marxa una plataforma, que més que una plataforma és un calaix dels mal endreços i fent ús de les sigles d’aquells que segons ells, no son més que uns oportunistes!. La manca d’imaginació queda totalment demostrada quan  durant la campanya fan ús de músiques que familiarment ens sonaven de les consultes i posant nom per una de les performance de la campanya i que un grup de gent de Cornelianum ja van fer servir desprès de la consulta, aneu en compte!, que més que despertar aquí van quedar en un estat de narcolèpsia col·lectiva.
Hi ha forces que, tot i no presentar-se, han continuat treballant, i ens han donat una opció que a un pot no haver-li passat mai pel cap, però un cop espolsades les reticències partidistes dels que si es presenten, pot ser una bona manera de demostrar el  NO rotund a una conformitat i una manera de fer, d’aquells que l’indenpendentisme és una primacia d’uns quants, i dir SI a una verdadera aspiració de tots aquells catalans vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, i més enllà d’un ADN amb un cert tuf a naftalina. Hi ha que neixen estrellats i uns altres que porten l’estelada, benvinguts al club de la bona estrella!.