Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

El ciutadà Laporta és més gran que Don Santiago Bernabeu

La llista de coses positives que pot signar avui el ciutadà Laporta és una de les evidències més significatives del redreçament de Catalunya com estat en construcció. Sota el seu […]

Francesc Bellmunt
Francesc Bellmunt 23/12/2009

La llista de coses positives que pot signar avui el ciutadà Laporta és una de les evidències més significatives del redreçament de Catalunya com estat en construcció. Sota el seu comandament el Barça ha fet la feina d’un equip nacional d’èxit portant al cim de totes les competicions a Barcelona, la capital i a la nació, Catalunya.

Seria un error pensar que els toritos madrilenys que l’empitonen i claven banderilla dia sí dia també els mou un afany espanyolista d’embestir cegament tot el que s’escapi del corral autonomista que els alimenta. Aquesta vegada no es tracta d’això sinó d’una enveja profunda motivada pel fet que el model espanyolista de l’esport està per l’arrastre. I no és solament l’èxit del model pedagògic del Barça sinó també la constatació que sense l’aportació – interessada- dels esportistes catalans ho tindrien molt cru. El ciutadà Laporta representa l’èxit d’un model de gestió integral de l’esport, específicament català. I això els fot molt.

El ciutadà Laporta és molt més gran que Don Santiago Bernabeu. No ha construït un estadi que porti el seu nom però el gran èxit social i esportiu que ha aconseguit per Catalunya no l’ha bastit sobre l’expoli dels altres ni amb la impunitat de ser la marca blanca d’una dictadura. La glòria colossal del ciment ha quedat sepultada per l’èpica natural del triomf esportiu i la implicació global del FC Barcelona que el ciutadà Laporta ha presidit amb mà ferma sense perdre la identitat catalana pel camí, “pèrdula” que semblava preceptiva fins que s’esdevingué la caiguda del senyor Núñez.

Niké

La deesa Niké, la deesa de la victòria ha acompanyat el ciutadà Laporta des de l’Elefant Blau fins avui. Quasi sempre avantçat als fets, a vegades darrera, sovint excitat però sempre amb la mirada clavada en l’horitzó de l’èxit i el servei a una idea de club, el ciutadà Laporta fa bones les paraules de l’economista Benoît Maldelbrot, el creador de la matemàtica fractal: cal acceptar que l’anàlisi del risc és instructiu però també i sobretot examinar i interpretar altres dades, altres índex, altres turbulències. Això el ciutadà Laporta ho ha fet amb un mestratge espectacular. Per exemple: les cinc seccions amb entrenadors catalans.

Don Santiago Bernabeu va vendre l’ànima del Madrid al franquisme a canvi d’una patent de cors. El ciutadà Laporta ha protegit l’ànima d’un club que representa Catalunya i tot el que Catalunya significa. Abans perseguit ara triomfant, el Barça ha demostrat que amb l’oxigen democràtic és creix. Per contra, el Madrid, que encara respira bones dosi de l’smog franquista, esbufega i boqueja com un toro exhaust. No sabem que li passaria si li retiressin la respiració assistida d’euros. Amb aquest panorama és lògic que ells, que van passar de la poltrona franquista al món de l’empresa, no poguin suportar que algú del món de l’empresa entri a la política democràtica per aportar uns principis d’excel•lència gestora a l’imparable ascens de l’estat català.