Segons publica el diari el Punt, L’Ajuntament de Santa Coloma vol recol•locar per decret tres implicats en el «cas Pretòria» Es tracta de Pascual Vela i Lluís Falcón, que l’alcaldessa Núria Parlon va fer cessar, i Manel Sierra, destituït per l’Oficina Antifrau. Sembla un broma de mal gust, amb decisions com aquesta agafa més força les paraules de l’ex interventora municipal destituïda per l’actual alcaldessa. Ara és veu clar que la seva destitució va tenir motiu de represàlia per haver col:laborat amb l’instrucció del cas Pretòria i com diu ella mateixa, l’organigrama de l’actual ajuntament de Santa Coloma no ha canviat respecte a l’època del corrupte alcalde Bartomeu Muñoz.
Si aquesta decisió de l’actual alcaldessa Núria Parlon no fos prou greu, també s’ha sabut que un altre càrrec de confiança que va denunciar la situació ha estat degradat, segons el mateix diari “L’únic net, l’únic degradat” Les revelacions del sumari del cas Pretòria no deixen gaires dubtes de qui són els responsables i col•laboracionistes dins la trama que ha esquitxat de cap a peus Santa Coloma. Per això, es fa difícil entendre que el decret que es ratificarà dilluns permeti als tres implicats –Vela, Falcón i Sierra– ocupar un càrrec més o menys acomodat dins l’organigrama municipal. L’únic càrrec de confiança de l’anterior govern que a hores d’ara ha estat degradat a un rang inferior és Albert Gadea, que també va ser destituït per l’alcaldessa, juntament amb Falcón i Vela. Segons el que es desprèn del sumari, Gadea, que va ser director gerent de planificació i recursos, és curiosament un dels que van advertir de la situació d’insolvència de Gramepark i d’algunes de les irregularitats administratives que s’havien practicat en el si del consell d’administració. Des que va ser destituït, Gadea ocupa la seva plaça de tècnic especialista a l’àrea de Serveis a la Persona.
Davant de tot el que està sortint i amb actuacions com la realitzada per l’actual alcaldessa de Santa Coloma que compta amb el vist i plau del PSC no és pot esperar més a constituir una comissió d’investigació, si s’escau una de conjunta del cas Pretòria i Palau, és a dir el poder establert de tants anys a investigació.
La lectura del sumari del cas Pretòria posa al descobert les vergonyes d’una classe de persones que porten anys i anys tocant poder i que s’han agafat i beneficiat de practiques fora de lloc, cal posar-ho al descobert, tots són igual davant la justícia, no pot ser que alguns beneficiaris de l’especulació estiguin a la portada dels grans mitjans i altres no, tot per negocis publicitaris en aquests mitjans.
Un simple exemple, Enric Lacalle, “un dels grans senyors de Barcelona” segons el sumari ha cobrat més d’un milió d’euros per comissionista. Com és que aquesta noticia no ha sortit a un diari com La Vanguardia? El Sr. Lacalle no ha tingut cap dels apreciats semàfors vermells? La resposta la tenim en el negoci de la totxana, els interessos econòmics a l’entorn del saló Meeting Point que presideix Lacalle amb la capçalera del grup Godo.
