Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El Caganer serà prohibit pel TC per considerar-lo promotor de l’Estatut.

|

- Publicitat -

Vaig quedar astorat quan vaig llegir la notícia, altament recomanada, que varen publicar els meus col•legues de directe!cat que deia així: “Pamplona prohibeix els Olentzeros per considerar-los manifestacions de suport a ETA”.
No només astorat sinó que em va inspirar la redacció d’aquest nou article que he titulat “El Caganer serà prohibit pel Tribunal Constitucional per considerar-lo promotor de l’Estatut”.
El Nadal del 2005 vaig visitar el País Basc i va ser on vaig conèixer el Sr. Olentzero: un simpàtic pagès “greixando” que fuma amb pipa, que beu una mica massa i que dur regals a la mainada. Vaig pensar que tal personatge estava molt ben relacionat; s’exposava al mig del naixement i molt ben considerat doncs era més venerat i fotografiat pels visitants que la mateixa santa família.
Srs. del TC: Em veig obligat a explicar-vos una bonica història; la mateixa que narro als meus fills la nit abans de Nadal, donat els vostres desordres sensorials i abans que la vostra paranoia “ultranacionalista” espanyola us embriagui i no us deixi veure més enllà de les vostres dissortades i ridícules conclusions, de com en el món existeixen numerables històries i faules que les dones i homes ens hem inventat al llarg de la història.

Al bosc hi ha una quantitat incalculable de petites i divertides criatures que la gent no pot veure. Formen part de la natura i de la imaginació. La següent és una d’aquestes històries: la història del Caganer. Un home que ensenya el cul, però que el seu amor ha arribat al cor de totes les criatures reals; catalanes i catalans, i imaginàries; gambosins, gusarapes, babaus i papus, entre altres.

Publicitat

Vet aquí una vegada que en la profunditat dels boscos catalans hi vivia una preciosa Fada. El seu cabell era groc com el sol i els seus ulls blaus com el cel. Com totes les Fades de qualsevol país del món; inclòs “España”, anava acompanyada d’altres criatures que l’ajudaven en les seves tasques de camp: Burros de tres potes, Cavallets de Mar i Centàures.
Una vegada, mentre passejava per una preciosa vall dels Pirineus; la Vallferrera, va sentir una fressa que sortia del darrera d’una enorme pedra. Va anar-hi corrent i va veure que el soroll el feia un ser humà: un nen. –Qui l’ha pogut abandonar aquí?- va preguntar la bella Fada al conillet blanc que l’acompanyava aquell dia. –No ho sé, -li va dir-. És difícil entendre, –va pensar la fada-, com el humans poden ser tant cruels moltes vegades. –A partir d’ara-, va dir dirigint-se al nen, -et diré Caganer i et proveiré d’una gran força i voluntat. Seràs estimat per totes les catalanes i catalans i et beneiran per sempre més-.
Va ser d’aquesta manera com la Fada i les seves criatures varen agafar en Caganer i el varen dur a una família sense fills que vivia al bosc d’Àreu; sota la Pica d’Estats, per què tinguessin cura de la seva educació. I va ser així i així fou, com el Caganer es va fer gran i es va convertir en un home fort, sa i amable, que ajudava al seus ancians pares fins el dia que dissortadament varen morir.

“Passaren els anys i el Caganer s’anà fent gran.
S’arrugà la seva cara i el cabell es tornà blanc”.
 

I va ser llavors que es va dedicar a fer joguines i arranjar andròmines pels nens, i cada any, quan arribava el Nadal, baixava de les muntanyes als pobles de la vall per repartir-les i regalar-les. I esdevinguí que els nens l’estimaren cada cop més.
…Hom oblidà el dia que en Caganer no va baixar de les muntanyes. Sort tinguérem però, que alguns d’aquells nens, els més entremaliats, en memòria seua, modelaren unes figuretes de fang ajupides i amb els pantalons avall i les col•locaren al mig dels pessebres; sempre amagada rere els matolls
”*

Srs. del TC: espero que la vostra pertorbada saviesa us faci distingir entre l’Estatut i el Caganer. El Caganer és un personatge lligat a una història ben nostra; del Poble Català. Aquest, no el podreu rebatre mai per més que vulgueu; sempre cagarà a les llars de totes les catalanes i catalans. L’Estatut us el podeu quedar i si no el voleu, el podeu tornar al Sr. Montilla. En tot cas, us els quedeu tots dos: En Montilla i l’Estatut.

*Adaptació pròpia i lliure al català i per Catalunya de l’història original de “l’Olentzeiro, tot allò que té nom existeix” d’Euskal Herria.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut