Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Eduardo Reyes: ‘Molts que encara crèiem en seguir a Espanya, ens hem adonat que és impossible’

Ens pot presentar la seva evolució personal respecte a la qüestió catalana? S'hi va apropar per aspectes culturals, socials, econòmics, històrics o per tradició familiar? Em vaig involucrar en el […]

Help Catalonia
Help Catalonia 04/01/2015

Ens pot presentar la seva evolució personal respecte a la qüestió catalana? S'hi va apropar per aspectes culturals, socials, econòmics, històrics o per tradició familiar?

Em vaig involucrar en el procés català únicament davant l'impediment per part del govern d'Espanya d'exercir el dret a decidir, sobretot després de la sentència del 2010 contra l'Estatut. No entenia que es carreguessin un pacte ja aprovat per ciutadans i institucions, en teoria dipositàries de la sobirania, i després de quatre anys en vigor. A partir de llavors vaig posar més atenció a la política, a la qual -com molts ciutadans- li havia perdut tota confiança. Calia una regeneració, ja que els que ens governaven ens prenien i ens segueixen prenent per uns veritables ximples amb els què es pot jugar eternament. I com molts, vaig dir … ja està bé. Ja n'hi ha prou.

Com més escoltava les declaracions dels nostres ministres i altres dirigents, i les accions dels diferents governs en contra dels ciutadans, em vaig convèncer que l'única manera de tirar endavant, l'única sortida que ens deixaven, era deixar enrere aquest sistema polític fracassat i començar de nou. Per dignitat.

Com a ciutadà què escolliria, llistes unitàries o separades?

En el debat de la llista o llistes està havent-hi massa soroll i poca anàlisi objectiva. No guanyarem únicament amb il·lusió, sinó construint una majoria veritablement àmplia i transversal entre tots, com vam fer el 9N, que reforci el procés. L'objectiu és aconseguir aquesta majoria sense que ningú quedi fora, i no el mitjà o el format escollit. Ja hem perdut un mes… i necessitem avançar i no perdre més temps.

Aporta res al procés independentista? Si és així, de què es tracta?

Intento esforçar-me perquè cada vegada molta més gent s'impliqui en el procés de construir una Catalunya millor. Sóc president d'una associació, Súmate, on -braç a braç amb tots els que formem part d'ella com a socis, col·laboradors o voluntaris- intentem explicar per què creiem que és el moment de construir un nou país, de fer que el nostre futur estigui a les nostres mans i depengui de nosaltres, escoltant els dubtes i pors de la gent, dels nostres veïns, dels nostres familiars… És una tasca molt modesta comparat amb la trajectòria i el treball ingent d'altres organitzacions molt més grans i competents, però creiem que és el millor que podem fer per sumar, perquè cada vegada siguem més i construir un país de tots i per a tots.

Com valora la reacció del govern espanyol i la reacció internacional sobre el procés que estem vivint?

Al govern espanyol se li ha escapat de les mans una gran part d'Espanya. Han estat governant en contra dels ciutadans, no únicament contra els catalans. És un govern en contra dels espanyols. I ja fa anys que estan subestimant -i fins i tot prenent-se a broma- aquest “escalfament” o la “febre independentista”. No han estat capaços d'entendre ni adonar-se que aquest “desafiament”, com li diuen, era un veritable procés destituent. Amb les seves accions i atacs han fet que molts que encara crèiem en seguir a Espanya, en reformar-la, en un model de país diferent, ens hàgim adonat que és impossible.

A escala internacional és normal que en aquest moment es vulguin mantenir al marge. Espanya és un estat i nosaltres encara no, i els que juguen al tauler internacional són bàsicament els estats. Però aquests estats juguen d'acord amb els seus interessos, i en el moment que es vegin obligats a posicionar-se i a prendre decisions ho faran en funció dels seus propis interessos. I un país com Catalunya, econòmicament solvent i ben situat geoestratègicament, pot resultar molt interessant. Sobretot perquè serem el millor soci que pugui tenir Espanya, assumint part del deute o defensant els nostres interessos comuns en el si de la UE. És normal que hi hagi recels, però al final s'imposarà el pragmatisme.

Si demà Catalunya es convertís en un estat, quins aspectes generals considera que s'han de canviar amb més urgència?

Cal donar-li la volta al sistema polític i institucional. Tindrem l'oportunitat d'aconseguir una Constitució del segle XXI, amb la participació decisiva de la societat i la ciutadania. Tindrem l'oportunitat de construir un sistema judicial modern i eficaç. Tindrem l'oportunitat d'aconseguir institucions més netes i transparents. Que sigui diferent del que tenim ara només dependrà de nosaltres.

Quins aspectes -més puntuals – canviaria de l'actual situació d'autonomia respecte a un estat català? (Per exemple, jo demanaria un abordatge i una legislació seriosa del maltractament animal i la violència de gènere)

Cal establir mecanismes efectius perquè la participació de la ciutadania no es limiti a votar cada quatre anys. La lluita pel dret a decidir no pot quedar oblidada, i si aconseguim treure les urnes al carrer el 9N, hem de seguir lluitant perquè no se les tornin a emportar. Les consultes i referèndums, permetre a la ciutadania expressar-se i decidir sobre tot allò que els afecta, hauria de ser una norma i no l'excepció en el país que volem construir.

 

Nom i cognoms, professió

Eduardo Reyes Pino, exempresari. (@eduardorepi)

Entrevista realitzada per Aïda Fadrique @gatadenit

Relacionats