Dimecres, 7 de desembre de 2022 - Edició 1595
La República

Ecollemia de butxaca: una mentida anomenada ‘biocombustible’

   Què en sabem i què no en sabem dels biocombustibles ? I del que sabem, quina part és veritat i quina és mentida? És una alternativa única amb beneficis espectaculars […]

Gerard Ollé 25/09/2007

   Què en sabem i què no en sabem dels biocombustibles ? I del que sabem, quina part és veritat i quina és mentida? És una alternativa única amb beneficis espectaculars que haurem d’explotar al màxim? La nostra societat és la societat de la manipulació, o millor dit, de la mentida, i això fa que ens ho haguem de qüestionar tot. Avui és el torn d’aquests nouvinguts anomenats biocombustibles. Una nova forma d’obtenir energia, que per les seues característiques té la virtut de repercutir en molts àmbits de la nostra vida diària. Segur n’heu llegit/escoltat força coses i si heu estat crítics probablement quelcom no us convenç. Anem a deixar clars alguns punts en referència als (alguns diuen ‘mal anomenats’) biocombustibles.  

  1-Els biocombustibles són la causa de l’increment del preu dels cereals? NO. El 2006, a la UE, només es va destinar el 0,8 % de la producció total a la fabricació de biocombustibles. Per tant, no té sentit culpabilitzar als biocombustibles de l’escassetat de cereals. Què ha causat l’escassetat i per tant l’increment de preus llavors?

    a-Males collites a l’Europa de l’Est, els grans productors europeus. I males expectatives per la collita del 2007.
    b-Fort increment de la demanda per part de països asiàtics com la Xina.
    c-Conseqüències de les equivocades PAC (Política Agrària Comuna) que han incentivat durant molts anys l’abandó del conreu de cereals perquè Europa era excedentària.
    d-Dependència crònica de la nostra societat respecte aquests productes. 
    e-Increment dels costos de producció i distribució per l’elevat preu del petroli que, és clar, repercuteixen al producte final.    

   2-Els cereals: el nou OR DAURAT. Algunes grans firmes internacionals estan invertint en futurs sobre el blat de moro. Què vol dir això? Doncs que esperen un gran increment dels preus, una espècie de bombolla cerealística. Si entrem en recessió, cotitzacions de metalls com l’acer o el níquel, o del petroli, es veuran afectades, en canvi, la gent continuarà menjant. A més, s’espera que la producció de biocombustibles pressioni a l’alça la demanda. I això és inqüestionable, el Pla d’Energies Renovables del govern d’Spain obligarà a utilitzar un mínim d’un 5,83% de biocombustible a les barreges l’any 2010 mentre que el 2006 va ser del 0,53%. Cal dir que d’assolir aquest objectiu s’estalviaria l’emissió de 6 milions de tones de CO2.

   3- L’increment important dels preus de làctics i ous darrerament es deu a un increment del preus dels pinsos, que a la vegada és culpa de l’encariment del preu del cereal, i el preu del cereals ha incrementat per de la gran demanda destinada la producció de biocombustibles = FALÇ. És cert que els preus dels pinsos han incrementat sobre un 30%, però l’increment del preu de la llet es deu primer a una reducció de la població animal, i segon, a un important increment de la demanda per part de països asiàtics com Índia i Xina. Un ajust de la producció és la causa de l’increment del preu dels ous. Els beneficis de l’increment de preus sempre va aparar a mans dels mateixos: els intermediaris, els preus en origen, és a dir, els que repercuteix el productor, és calcula han incrementat només un 1,6%. Com sempre, el consumidor final i els productors (sobretot els mitjans i petits) són els grans perjudicats. Res de nou.

   4-Tenen futur els biocombustibles? No i sí. El futur són els biocombustibles de segona generació que s’extraurien per exemple de la llenya, la palla, el card o la pataca entre d’altres, amb més potencial energètic i que no afecten la producció d’aliments, es poden obtenir de terres gairebé improductives. Aquest fet permetria desenvolupar àrees rurals o països tradicionalment subdesenvolupats. Està clar que els biocombustibles de 2ª generació sí són una oportunitat, no com els actuals, extrets bàsicament de la canya de sucre, blat de moro, remolatxa, girasols, etc. La pregunta és: potenciaran els USA, Europa i Brasil (productors del 95% del biocombustible actualment) els biocombustibles de segona generació? La resposta: NO, a no ser que vulguin fulminar el seu sector primari tradicionalment tan sobreprotegit. L’administració Bush porta anys subvencionant l’obtenció de biocombustible del blat de moro, tenint així content al sector primari dels USA i a la indústria automobilística a qui permet penjar-se l’etiqueta de verda, allò que tan ven en l’actualitat. Per tant, la suposada oportunitat pels països menys desenvolupats sembla que quedarà en el somni d’una nit d’estiu.

   5-Els biocombustibles representen una gran oportunitat per preservar i recuperar el medi ambient = 50% FALÇ. Indubtablement, la barreja de biodièsel amb el gasoil o del bioetanol amb la gasolina representen una reducció en l’emissió de particules de CO2 a l’atmosfera, però, d’altra banda, si no fem el pas cap als biocombustibles de segona generació i continuem utilitzant els de primera generació, necessitarem, per abastir la necessitat de menjar de la gent i la necessitat per produir biocarburants, cada dia més i més terres fèrtils, cosa que accelerarà (o millor dit, ja està accelerant) extraordinàriament la desforestació planetària (molt important a Indonèsia). També tindrem costos socials als països subdesenvolupats o en procés de desenvolupament, com Brasil, on ja s’han sabut casos de treballadors en situació d’esclavitud extrema.

    6-Són els biocombustibles suficientment eficients com per justificar tots els esforços que se’ls està dedicant? NO. Existeix un índex anomenat ERO(E)I (Energy Return on (Energy) Input) que ens donarà una idea de l’eficiència dels biocombustibles, aquests tenen un ERO(E)I d’entre 0 i 7, mentre que el cru té un ERO(E)I de +-30. Per aclarir-ho, obtenir petroli ens costa 1 i obtenim 30 d’energia, obtenir biocombustibles ens costa 1 i obtenim entre 0 i 7 d’energia (depèn de vàries variables). Per tant el nivell d’eficiència és molt reduït. Llavors perquè continuen obstinats amb els biocombustibles? Doncs, primer, com ja he apuntat, per buscar una sortida per la cada dia menys competitiva agricultura americana i europea. Segon, per reduir la dependència respecte l’OPEP dels països desenvolupats. I tercer per donar una imatge ‘ecologista’ que tants beneficis i rèdits dóna en l’actualitat als governs.

 Espero que el text us hagi servit per entendre i saber més sobre el tema ‘biocombustible’. Personalment crec que com sempre anem tard, i lo que s’hauria realment de potenciar és altres formes alternatives com l’hidrogen que no tenen les implicacions dels biocombustibles en el dia a dia de la nostra societat. El que hi ha darrere dels biocombustibles són molts interessos i no precisament ambientals, però el dia que entrem en recessió (arribarà), amb uns sous (si els tenim) que fan riure, si a sobre anem a comprar el menjar bàsic (pasta, pa, ous, carn, etc) i l’hem de pagar com si fos or… els governs tindran problemes. Tampoc vull imaginar-me un possible escenari de rescessió i inflació pels núvols… a no ser que continuin manipulant l’IPC… pel que pugui ser, jo aniria omplint el rebost.