Ministeri de l'Interior: dirigeix el Cuerpo Nacional de Policía, CNP, i es coordina amb el Centro Nacional de Inteligencia, CNI, del Ministeri de Presidència, per a preservar la integritat estructural del nucli del poder. En el seu llenguatge, per a “velar por el cumplimiento de las leyes y disposiciones generales”. I, a estones perdudes, per a tenir cura de la seguretat de la ciutadania.
El Cuerpo Nacional de Policía és el resultat de la fusió entre l'antic Cuerpo de Policía Nacional (braç repressor) i el Cuerpo Superior de Policía (investigació). La unió d'efectius va efectuar-se fa només 26 anys, per tant, no seria estrany suposar que el component repressor pot estar plenament vigent en l'ADN del Cuerpo actual. Sota una aparença moderna i professionalitzada, en molt casos encara hi trobaríem l'uniforme gris.
Tan Jorge, com Alberto, han dirigit el PP de Catalunya en diferents etapes, sobrevivint a tots els alts i baixos del partit. Ells són el partit. Els dos germans junts, ateses les seves experiències i contactes familiars, professionals, religiosos, polítics i militars, deuen acumular una quantitat d'informació privilegiada sobre les clavegueres catalanes com cap altre ministre o cap altre regidor barceloní deuen haver acumulat mai.
Per poc que parlin de la feina en l'entorn familiar, seria interessant poder escoltar les converses de sobretaula, els diumenges, amb els altres 8 germans, (que és de preveure que no estiguin precisament en una llista d'atur). La família no té les profundes arrels de la burgesia conservadora catalana, sinó que són originaris de Valladolid –on el pare, militar de carrera, tenia la seva destinació durant el franquisme–, però la suma de coneixements del 10 germans sobre els drapets bruts de les grans famílies catalanes deu ser aclaparadora.
Diuen que el Sr. Jorge resa el rosari quan està a l'avió. I és que a can Fernández Díaz són membres de l'Opus Dei més ultracatòlic.
Però el gran dels Fernández Diaz ja gaudia d'un bonic historial abans d'arribar a ser el capo de la policia: el març de 1982, per exemple, sent efímer governador civil de Barcelona, va fer empresonar 6 manifestants per portar una perillosa pancarta amb el nom imprès del maligne: “Independència”. Durant aquella curta època va poder aprendre moltes coses sobre el submón independentista.
Alberto, el petit, també fa cara de no haver trencat mai un plat i, si repassem les hemeroteques, s'ha de reconèixer que de moment només n'ha esquerdat algun de petitó. Però és que els dos germans es porten 11 anys. Donem-li temps. Per ara ha anunciat que renuncia a la Diputació i que, com a regidor que és, prefereix tornar a l'Ajuntament de Barcelona. Massa caps per lligar.
Fets: Després de prendre possessió del càrrec, el ministre remodela les cúpules de la seguretat de l'Estat. Amb criteris tècnics i d'efectivitat? Des del seu punt de vista, segurament sí: el febrer d'enguany (fa només 4 mesos) destitueix els caps policials que havien destapat els casos de corrupció que esquitxaven el PP (Gürtel, Palma Arena i altres) i designa nous caps amb un component ideològic esfereïdor. Recentment també desmantellen la unitat que va investigar Undargarín i Matas. A Interior es posen les mans al cap en veure la deriva ultracatòlica i d'extrema-dreta dels seus màxims responsables, que aviat es posen a treballar. Els resultats els hem començat a veure fa poques setmanes. Comença a definir-se clarament el perfil potser no tan moderat ni tan tranquil del amigo Jorge.
• En els darrers 2 anys, el Centro Nacional de Inteligencia (Presidència), el Cuerpo Nacional de Policía (Interior) i la Guàrdia Civil (Defensa) han multiplicat per 10 les seves dotacions d'agents secrets a Catalunya.
• Fa dues setmanes, el CNI organitzava reunions per a reclutar nous investigadors, que es formarien a Barcelona aquesta tardor.
• Uns dies enrere s'informava que es destinarien a Catalunya 500 nous agents de la Policia Espanyola.
(Es tracta de 3 notícies completament diferents, encara que no ho sembli).
L'arribada d'aquest nou exèrcit de salvació format per agents i espies espanyols té una altra explicació quan recordem que la seva funció essencial era impedir que ningú trenqui el pinyol de l'Estat i quan s'observa que el veritable problema endèmic, estructural, per a la integritat d'aquest pinyol no són les màfies, la immigració o els islamistes, sinó, òbviament i per definició, els independentistes.
Després de mesos de silenci, algú ha decidit que ha arribat el moment d'engegar un altre cop el ventilador: el cas Millet i totes les seves branques i sub-branques que apareixen i desapareixen com el Guadiana, esquitxant ara a la dreta, ara a l'esquerra, segons convingui, però sense acabar mai de processar el responsable primer, el lladre Millet, que segueix lliure.
Amb independència de qui estirés de la manta, seria interessant saber qui mou ara els fils d'aquesta comèdia, un cop ha quedat clar que ja no els mou ni CIU, ni el PSC. Sabem de quin color són la majoria de jutges i fiscals; sabem qui s'ha anat beneficiant de les aturades i arrancades dels casos Millet; sabem quins grups no en surten mai esquitxats. Voilà!
No vull ni molt menys justificar el que pugui o no pugui haver fet l'exconseller, però recordo que l'import del suposat delicte és de 300.000€ i que els detinguts són 9. Així, doncs, els guanys totals d'aquest suposat delicte serien d'una mitjana de 33.300€ per persona, (5'5 milions de Ptes.). Tanmateix, a Ausàs se li fixa una fiança de 145.000€ (24 milions Ptes.). Una fiança que quadruplica l'import del delicte! I tot plegat, en qüestió d'un parell de dies. La judicatura fa gala d'una agilitat i d'una efectivitat com mai s'havia vist.