Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Dos i dos són vint-i-dos.

|

- Publicitat -

Ministeri de l'Interior: dirigeix el Cuerpo Nacional de Policía, CNP, i es coordina amb el Centro Nacional de Inteligencia, CNI, del Ministeri de Presidència, per a preservar la integritat estructural del nucli del poder. En el seu llenguatge, per a “velar por el cumplimiento de las leyes y disposiciones generales”. I, a estones perdudes, per a tenir cura de la seguretat de la ciutadania.

El Cuerpo Nacional de Policía és el resultat de la fusió entre l'antic Cuerpo de Policía Nacional (braç repressor) i el Cuerpo Superior de Policía (investigació). La unió d'efectius va efectuar-se fa només 26 anys, per tant, no seria estrany suposar que el component repressor pot estar plenament vigent en l'ADN del Cuerpo actual. Sota una aparença moderna i professionalitzada, en molt casos encara hi trobaríem l'uniforme gris.

 
I a qui li encarrega Rajoy aquesta gran, molt gran, responsabilitat en un moment de tancament de files, d'enaltiment del patriotisme més caspós i de re-centralització del poder? A un espanyol de soca-rel, representant inequívoc de la messeta castellana com ho era Acebes? No. Li encarrega a un membre del PP català, un home aparentment dialogant, de perfil suposadament moderat. Potser com a premi pels resultats electorals obtinguts pel PP de Catalunya? O per amiguisme? En aquest cas podria haver-li ofert una cartera molt més còmode -i inútil- com ara Cultura. No: li dóna ni més ni menys que la cartera d'Interior per a que tingui cura del pinyol de l'Estat. Tan important és aquest home? La resposta és sí.

.  .  .
 

Fets: Jorge Fernández Díaz, ministre i amic personal de Rajoy, és germà d'Alberto Fernández Díaz, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. I que aquesta diputació és la tercera estructura pública catalana més potent després del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona, també és un fet. 

Publicitat

Tan Jorge, com Alberto, han dirigit el PP de Catalunya en diferents etapes, sobrevivint a tots els alts i baixos del partit. Ells són el partit. Els dos germans junts, ateses les seves experiències i contactes familiars, professionals, religiosos, polítics i militars, deuen acumular una quantitat d'informació privilegiada sobre les clavegueres catalanes com cap altre ministre o cap altre regidor barceloní deuen haver acumulat mai.

Per poc que parlin de la feina en l'entorn familiar, seria interessant poder escoltar les converses de sobretaula, els diumenges, amb els altres 8 germans, (que és de preveure que no estiguin precisament en una llista d'atur). La família no té les profundes arrels de la burgesia conservadora catalana, sinó que són originaris de Valladolid –on el pare, militar de carrera, tenia la seva destinació durant el franquisme–, però la suma de coneixements del 10 germans sobre els drapets bruts de les grans famílies catalanes deu ser aclaparadora.

Diuen que el Sr. Jorge resa el rosari quan està a l'avió. I és que a can Fernández Díaz són membres de l'Opus Dei més ultracatòlic.
 

Però el gran dels Fernández Diaz ja gaudia d'un bonic historial abans d'arribar a ser el capo de la policia: el març de 1982, per exemple, sent efímer governador civil de Barcelona, va fer empresonar 6 manifestants per portar una perillosa pancarta amb el nom imprès del maligne: “Independència”. Durant aquella curta època va poder aprendre moltes coses sobre el submón independentista.

Alberto, el petit, també fa cara de no haver trencat mai un plat i, si repassem les hemeroteques, s'ha de reconèixer que de moment només n'ha esquerdat algun de petitó. Però és que els dos germans es porten 11 anys. Donem-li temps. Per ara ha anunciat que renuncia a la Diputació i que, com a regidor que és, prefereix tornar a l'Ajuntament de Barcelona. Massa caps per lligar.

.  .  .
 

Fets: Després de prendre possessió del càrrec, el ministre remodela les cúpules de la seguretat de l'Estat. Amb criteris tècnics i d'efectivitat? Des del seu punt de vista, segurament sí: el febrer d'enguany (fa només 4 mesos) destitueix els caps policials que havien destapat els casos de corrupció que esquitxaven el PP (Gürtel, Palma Arena i altres) i designa nous caps amb un component ideològic esfereïdor. Recentment també desmantellen la unitat que va investigar Undargarín i Matas. A Interior es posen les mans al cap en veure la deriva ultracatòlica i d'extrema-dreta dels seus màxims responsables, que aviat es posen a treballar. Els resultats els hem començat a veure fa poques setmanes. Comença a definir-se clarament el perfil potser no tan moderat ni tan tranquil del amigo Jorge. 

.  .  .
 

Fets: els municipis de menys de 20.000 habitants, a mida que vagin fent fallida (i, de retruc, tots els Consells Comarcals, que hauran quedat obsolets i inútils), aniran passant a mans de les diputacions, que acumularan així un poder estratègic enorme. El canvi de sistema no és trivial, doncs, per una part, les diputacions són entitats no sotmeses al sufragi popular i, per una altra, el seu finançament prové directament de Madrid.
 

Si al mateix temps Catalunya és intervinguda, Govern i Parlament quedaran buits de competències i de capacitat de decisió i, automàticament, la primera institució del país passarà a ser la Diputació de Barcelona, ara vitaminada amb el pes polític robat als ajuntament més petits. Seria la liquidació definitiva del nostre esquifit autogovern. La Diputació està comandada per un convergent, és veritat. Però sabem quins canvis hi ha fet exactament Alberto durant el temps que n'haurà estat vicepresident?
 De moment haurem de deixar-ho tot en una incògnita i esperar els aconteixements.

.  .  .
 

Fets:  per primera vegada des de la restauració del cos de Policia Catalana, un grup de policies espanyols irromp a la seu central dels Mossos, talment com qui assalta un pis-patera o un zulo etarra. Seguien les informacions porporcionades per un informe pericial encarregat pel grup ultradretà Manos Limpias.
 
Va ser lleig donar més credibilitat a Manos Limpias que als Mossos d'Esquadra. Els Mossos són tan “cuerpos de seguridad del Estado” com ho és un Guàrdia Civil. I no s'organitza  una topada pública entre dos cossos de seguretat si no és per a escenificar alguna cosa: la humiliació de la Policia Catalana i dels homòlegs catalans d'Interior. Va ser una demostració de força típicament messetària, un gest de pistoler d'un spaghetti western. Però emborratxats de la seva hispànica fatxenderia, ens van dibuixar el nou terreny de joc. Ara sabem que van a per totes sense que importi la estètica. Ja no cal dissimular. Guerra oberta. I aquí cal tornar a insistir que els responsables últims del Cuerpo Nacional de Policía que ha protagonitzat aquest acte de sotmetiment humiliant no són altres que el Sr. Fernández Diaz i els caps policials que ell mateix acaba de nomenar.

.  .  .
 

Fets por tierra, mar y aire:
 

• En els darrers 2 anys, el Centro Nacional de Inteligencia (Presidència), el Cuerpo Nacional de Policía (Interior) i la Guàrdia Civil (Defensa) han multiplicat per 10 les seves dotacions d'agents secrets a Catalunya.

• Fa dues setmanes, el CNI organitzava reunions per a reclutar nous investigadors, que es formarien a Barcelona aquesta tardor.

• Uns dies enrere s'informava que es destinarien a Catalunya 500 nous agents de la Policia Espanyola.

(Es tracta de 3 notícies completament diferents, encara que no ho sembli).

Expliquen que les raons per aquest desembarcament –que està passant per alt a la majoria de població– són les màfies de l'Est, la immigració il·legal i les cèl·lules islàmiques que s'han instal·lat a Catalunya. No es pot negar la gravetat d'aquests problemes, però tinguem present que aquests grups no tenen per objectiu carregar-se l'Estat Espanyol. Els russos, la prostitució, la immigració i els terroristes islàmics s'instal·len a Catalunya per oportunisme, aprofitant una sèrie de circumstàncies favorables que avui han trobat aquí i que demà podrien trobar en un altre lloc. No han vingut a atemptar contra els fonaments de l'Estat. La Policia Catalana tindria suficient i reconeguda capacitat per abordar aquests problemes si es confiés plenament en ella i si no se li posessin pals a les rodes.

L'arribada d'aquest nou exèrcit de salvació format per agents i espies espanyols té una altra explicació quan recordem que la seva funció essencial era impedir que ningú trenqui el pinyol de l'Estat i quan s'observa que el veritable problema endèmic, estructural, per a la integritat d'aquest pinyol no són les màfies, la immigració o els islamistes, sinó, òbviament i per definició, els independentistes. 

.  .  .
 

Fets: just quan es posa fil a l'agulla del pacte fiscal, es reactiva el cas Millet, ara acusant CDC sense embuts per les suposades comissions en l'adjudicació d'obres públiques via donacions al Palau de la Música. Paral.lelament, Hisenda (o sigui, el ministre Montoro) acusa el secretari general de CDC, Oriol Pujol, d'estar implicat en una altra de les branques del cas Millet: la trama ITV. 

Després de mesos de silenci, algú ha decidit que ha arribat el moment d'engegar un altre cop el ventilador: el cas Millet i totes les seves branques i sub-branques que apareixen i desapareixen com el Guadiana, esquitxant ara a la dreta, ara a l'esquerra, segons convingui, però sense acabar mai de processar el responsable primer, el lladre Millet, que segueix lliure. 

Amb independència de qui estirés de la manta, seria interessant saber qui mou ara els fils d'aquesta comèdia, un cop ha quedat clar que ja no els mou ni CIU, ni el PSC. Sabem de quin color són la majoria de jutges i fiscals; sabem qui s'ha anat beneficiant de les aturades i arrancades dels casos Millet; sabem quins grups no en surten mai esquitxats. Voilà!
 

.  .  .
 

Fets: cau Jordi Ausàs, exconseller de Governació per ERC (exresponsable, doncs, de l'organització interna del Govern), detingut per un suposat delicte de contraban.

No vull ni molt menys justificar el que pugui o no pugui haver fet l'exconseller, però recordo que l'import del suposat delicte és de 300.000€ i que els detinguts són 9. Així, doncs, els guanys totals d'aquest suposat delicte serien d'una mitjana de 33.300€ per persona,  (5'5 milions de Ptes.). Tanmateix, a Ausàs se li fixa una fiança de 145.000€ (24 milions Ptes.). Una fiança que quadruplica l'import del delicte! I tot plegat, en qüestió d'un parell de dies. La judicatura fa gala d'una agilitat i d'una efectivitat com mai s'havia vist.

Això em fa pensar que potser ERC, futur soci de Govern de CDC, tenia previst atorgar algun paper a Jordi Ausàs. En qualsevol cas, el futur polític immediat del Sr. Ausàs ha quedat desactivat completament, sigui quin sigui el resultat de la investigació i posteriors sentències.
 
.  .  .
 
Són 7 fets, ocorreguts majoritàriament durant juny-juŀiol de 2012 , en ple mandat dels germans Fernández Díaz. Només són apunts i esbossos aïllats que, si estan relacionats entre sí, és només mercès a la ment recargolada d'aquest autor. I amb un bon farciment d'especulació indemostrable, no ho nego. Però que consti que no he parlat mai d'un cop de mà al govern català organitzat des de la pròpia Catalunya.
 
Si llegint els diaris vostès descobreixen successos que els recordin aquest article, si hi veuen indicis de relació, no pateixin, que no estan malalts com un servidor. Tan sols es tractarà d'innocents coincidències de la premsa. Res… simpàtiques coses de l'atzar.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut