Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Dos grisos per a un acord possible

Els dos principals actors de la representació, Artur Mas i Oriol Junqueras, han plantejat ja les seves apostes pròpies per continuar amb el procés a través d’una convocatòria electoral plebiscitària […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 11/12/2014

Els dos principals actors de la representació, Artur Mas i Oriol Junqueras, han plantejat ja les seves apostes pròpies per continuar amb el procés a través d’una convocatòria electoral plebiscitària que pugui substituir el referèndum prohibit per Espanya. Totes dues gaudeixen de potents avantatges i d’alguns inconvenients. Per arribar a un consens mínim, és evident, caldria identificar correctament quins són els elements que podrien aconseguir compensar al màxim, en la mesura del possible, els problemes que planteja cada opció. No amagaré que em decanto per l’aposta paraigua que unifiqui tres llistes de fet separades, que podrien ser Ara és l’hora-Llista pel Sí, Ara és l’hora-Esquerra per la Independència i Ara és l’hora-Crida Constituent. Sí aquestes tres llistes acorden un punt comú clar amb un objectiu i un full de ruta cap a la independència i realitzen actes conjunts compartint el suport de l’Assemblea en una potent campanya electoral, crec que la lectura immediata dels resultats podria ser perfecta, especialment, si s’acordés a l'avançada que, passi el que passi, es mantindrà el lideratge del president Mas.

D’altra banda, la candidatura unitària té tots els avantatges de comprensió del resultat a nivell mundial, però pot deixar fora alguns indecisos. Se m’escapa l’efecte il·lusió que tot sovint sento invocar: em sembla que pràcticament tots els votants independentistes estan a hores d’ara hiper-motivats. Caldria compensar-ho, en tot cas, amb l’establiment per part de les forces polítiques que hi donin suport, d’un decàleg fort on la regeneració democràtica, la lluita contra la corrupció i el salvament de l’estat del benestar haurien d’aparèixer lligades a la recuperació de la plena sobirania política. A més, probablement, fora bo que la llista fos encapçalada per un personatge destacat de la societat civil i que la seva composició comptés amb homes i dones destacats del cantó ideològic de l’esquerra i amb força pel seu activisme social en l’àmbit de l’entorn de la capital catalana. Proposta A o B. Tinc les meves preferències, però crec que és possible acabar comprant-ne una o altra com a mal menor. Perquè, si alguna cosa està clara, és que l’alternativa d’embarrancar durant un any i mig seria molt, però molt pitjor que qualsevol de les altres dues. De fet, no ens la podem permetre de cap manera.

Relacionats