Imlil és com Chamonix als Alps o Katmandú a l’Himalaya. Més petit, però m’ho recorda. A 1.740 metres d’altitud i a poc més d’una hora en cotxe des de Marràqueix, aquest petit poble bereber est troba en plena serralada de l’Atlas i als peus del mateix Toubkal (4.167m). Agències de trekking de cartells vistosos, guies improvisats oferint els seus serveis, gites d’etape… Es respira muntanya, ganes de fer cim. Només sortir del cotxe un jovenet encara imberbe se’ns abraona a sobre i ens mostra una targeta, la de l’agència per la qual treballa. Li diem que ja hem contractat els serveis d’un guia, però no ens fa cas. Finalment, amb l’arribada de l’Abdul decideix marxar. L’Abdul és el gran de cinc germans. Tot i que els seus pares encara treballen al camp, la majoria dels fills han optat per fer-ho en el negoci del turisme de muntanya. Ja fa uns quants anys que aquest nou sector ha transformat l’economia de la regió. Evolució, declivi… Li podem posar el nom que vulguem, però, cert és, que l’arribada del turisme ha donat feina a un gruix important dels seus habitants.
Article de la revista www.rcapdecreus.cat
