Una dictadura és una dictadura, és igual que sigui de dretes o d’esquerres. I la violació dels drets humans tampoc admet matisos. O no?
Imaginem un diputat o un partit del Parlament de Catalunya favorable a Pinochet i a la seva dictadura, o que simplement la justifica i que diu que tampoc hi ha per tant, que feia moltes coses bones. O algú que digui que Hitler també va fer coses positives, o que no el condemna de forma rotunda. Què diríem? Que el Parlament no es mereix diputats i partits així, i que cal fer un cordó sanitari per aillar del debat polític a uns tarats contra la democràcia i els drets humans.
I si el diputat o el partit està a favor d’una dictadura d’esquerres, que també viola els drets humans? Doncs el fem Conseller (Saura) o membre de la mesa del Parlament (Miralles): “és que a Cuba es fan coses molt bones”, “les denúncies de violacions de drets humans són exagerades”. Si és sobre Xile, malament, si és sobre Cuba, es disculpa. O Stalin i Mao vs. Hitler. Maleïts tots, no hi ha grisos, hi ha una línia gruixuda per la democràcia i els drets humans, o s’està a una banda o s’està a una altra.
Catalunya no es mereix tenir al Govern persones que no condemnin la dictadura castrista (again, permetríem tenir algú que digués que Pinochet no era tan dolent com això?). No dic d’il·legalitzar-los, dic de no votar-los i de sobretot de no permetre que tinguin cap càrrec institucional. Requisit mínim: adhesió a la carta de drets humans.
Dictadures de dretes, dictadures d’esquerres: dictadures. Cordó sanitari.
P.D. Orlando Zapata, pres de consciència segons Aminsitia Internacional mort a Cuba. Saura i Miralles, i la vostra inequívoca condemna? Reitero que no tothom d’Iniciativa pensa així, com ha demostrat Raül Romeva.
