El pròxim 28 d’abril tornem a commemorar el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball. Diem commemorar, perquè és una d’aquelles diades que no se “celebren”, sinó que han de servir per a la sensibilització i la reivindicació.
La part visible de l’iceberg –els accidents laborals- és prou significativa de l’evolució d’aquesta faceta de la molt baixa qualitat de l’ocupació que patim al nostre país.
Però hem de comptar també, i molt, amb la part submergida d’aquest iceberg: malalties professionals -les reconegudes i les no reconegudes-, trastorns psicològics, estrès, malalties d’origen laboral catalogades com a comunes, es manifesten amb cruesa. I tot l’iceberg és conseqüència de la de la baixa qualitat de l’ocupació.
I, lamentem repetir-nos, tot aquest iceberg continuarà ben ufanós. No hi ha perill que factors com la desregulació, la flexibilització, la subcontractació o la precarietat vagin a la baixa. I totes aquestes són causes bàsiques dels accidents i els altres efectes adversos del treball. I, per tant, continuen degradant les condicions de feina i atemptant contra la seguretat i la salut laboral. Per tant, cal enfrontar-nos-hi amb totes les nostres forces. Molt per lluitar, res a celebrar.
