Ja fa deu anys de la històrica consulta d’Arenys de Munt, la primera, l’original, la que va propiciar una onada de centenars de votacions independentistes arreu de Catalunya. Era l’any 2009, el país estava a l’espera de la sentència del TC sobre l’Estatut i el gran tema polític era negociar una millora en el finançament autonòmic amb el PSOE de Zapatero. La independència era un debat marginal, de ‘frikis’, utòpic. Fins que Arenys de Munt la va introduir al debat, cosa que va portar una atenció de tota la premsa catalana, espanyola i també part de la internacional. A partir d’allà, els esdeveniment es van succeir amb relativa rapidesa. Nou mesos després, la sentència de l’Estatut feia estralls. Les consultes populars es van multiplicar i, l’abril de 2011, van acabar arribant a Barcelona. Aquell mateix mes se celebrava una ‘Conferència Nacional per l’Estat propi’ impulsada per quatre persones que s’havien trobat a Arenys, i allò desembocaria en l’ANC el 2012. La resta ja la coneixem.
Deu anys de l’espurna inspiradora que ho va engegar tot
|
- Publicitat -
Tot ha anat molt ràpid, i mirant enrere deu anys es pot veure fàcilment com s’ha evolucionat, com s’ha crescut en múscul, com s’ha posat la independència al centre del debat, i com s’ha arribat fins i tot a declarar la independència al Parlament. Sí que és cert que a partir del 2017, tota aquesta relativament ràpida progressió s’ha estancat d’alguna manera. La pregunta està servida, mirant-ho tot a vista d’ocell: serà capaç l’independentisme de superar aquest petit clot en el qual està immers? Vuit anys de progressió s’ha vist interromputs, però… qui pot descartar que una espurna com la d’Arenys deixi per la història aquest parèntesi per l’oblit? I amb quins arguments ho descartaria? Qui preveia el que va passar a Arenys el 13 de setembre del 2009?
Publicitat
