Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

Després de la tempesta ha de venir la logística

El passat 20 de novembre hi va haver una nova sessió del cafè-tertúlia a l’Ateneu Barcelonès, coorganitzada per l’ACP i el Col•lectiu Jaume Damians. Aquesta vegada per parlar sobre la […]

Col·lectiu Jaume Damians
Col·lectiu Jaume Damians 04/12/2008

El passat 20 de novembre hi va haver una nova sessió del cafè-tertúlia a l’Ateneu Barcelonès, coorganitzada per l’ACP i el Col•lectiu Jaume Damians. Aquesta vegada per parlar sobre la crisi econòmica global. Com a convidats, hi van intervenir l’advocat especialista en economia Francesc Cabana i la doctora en economia Gemma Cairó. Durant la xerrada es va intentar situar l’abast i l’origen de la crisi, però sobretot es van apuntar algunes de les qüestions que no funcionen i que s’haurien de canviar. Potser l’excessiva llibertat dels mercats va ser l’element més criticat, tot i que hi va haver d’altres. Cabana va insistir en diverses ocasions en la necessitat d’aconseguir una economia més ètica en el futur. “Sé que és poc ortodox, però crec que l’economia del futur ha de tenir més principis ètics. […] Un dels principis que s’ha de canviar del capitalisme és la maximització del benefici”, exposava Cabana. Per la seva banda, Gemma Cairó va fer algun paral•lelisme entre l’actual crisi i la depressió de 1929, però va insistir també en l’excés de llibertat del sistema: “Vivim en una cultura individualista en què sembla que tot és possible, però no ho és. S’han de posar límits a l’especulació, a l’endeutament exagerat…”. Es va fer evident, doncs, en el discurs dels dos convidats que la intervenció és fonamental i indispensable per a què el sistema funcioni correctament.

De cara al futur, un dels elements que es va apuntar –en aquest cas ho va fer Gemma Cairó- va ser “la importància de la logística i de les mercaderies que venen des de l’Àsia”. I aquí és on ens hem volgut aturar avui des de Jaume Damians.

Sovint les crisis –tan personals, polítiques com econòmiques- serveixen per resituar-nos i esdevenir més forts després de la tempesta. Doncs bé, Catalunya ha de seguir aquest procés i replantejar-se quin ha de ser el camí de la seva economia a partir d’ara. Una de les possibilitats ha de ser, sens dubte, l’aposta per la logística i el transport de mercaderies. El doctor en economia Ramon Tremosa ja fa molt de temps que apunta aquesta possibilitat com un dels elements clau per fer avançar l’economia catalana. “La logística, entesa com l’organització eficient del creixent tràfic de mercaderies, persones i informació, pot esdevenir la taula de salvació per a l’economia catalana”, escrivia Tremosa en un article a l’Avui el novembre de 2007.

Ramon Tremosa defensa que Catalunya té una oportunitat estratègica única i irrepetible: “Ser la principal porta d’entrada del comerç asiàtic amb destí a Europa”. A més, l’economista apunta que aquest pot ser un element determinant perquè les indústries que estan ubicades actualment al país no acabin fugint. Tot aquest procés, a més, en un context canviant en què el Mediterrani pot assumir el protagonisme del segle XXI. Sembla indiscutible que Europa seguirà sent el major mercat consumidor del món, ara bé el que no està tan clar és qui serà el productor. I en aquest àmbit l’Àsia, amb la Xina i l’Índia al capdavant, tindrà un protagonisme notable. De manera que tot apunta, segons alguns analistes, que el Mediterrani tornarà a esdevenir, després de diversos segles, el centre del comerç mundial.

Finalment, cal destacar que des de 2007, Barcelona i València ja lideren el trànsit marítim de contenidors al mediterrani per davant de Marsella i Gènova, però les potencialitats existents fan preveure que encara es pot créixer molt més. De fet, en alguns dels seus articles, Ramon Tremosa exposa com a exemple a seguir el model de Flandes, que s’ha enriquit a base de molta inversió en logística i en els diversos ports flamencs. Per tant, Catalunya ha de ser conscient que després de la tempesta ha de venir la logística, però per fer-ho cal disposició i inversió.