La memòria no s’ha de desenterrar , perquè mai ha sigut enterrada ,,com ho demostra que ningú ha oblidat el passat; però si que s’ha contribuït a millorar situacions insostenibles , amb a la resignació que la feblesa intel·ligent aconsellava , i la prepotència imposava ; i es en aquests punts que s’ha de fer alçaprem , perquè les noves generacions no tinguin de passar per els mateixos camins que hem tingut de passar nosaltres , els que vàrem patir les conseqüències del franquisme , i molt pitjor d’aquells que els va tocar lluitar per defensar els seus ideals , que tots sabem , que malauradament son milers els que no ha pogut explicar el perquè varen lluitar, o perquè i com varen morir.
Soc totalment tolerant i respectuós amb tots els ideals polítics , i desitjo per els ciutadans , tota la lliberta de pensament que vull per a mi , i es per això, que contestar les preguntes dels ciutadans, pot ser molt difícil i compromès en el seu parer , tota vegada , que no només es varen produir crims per part del franquisme , sinó que també se’n varen cometre per part dels anomenats “Comitès”, que es dedicaven a “ fer neteja” allà on eren cridats ; normalment actuaven sempre en pobles que no eren els seus, segons comentaris recollits a la barberia en que vaig treballar des dels dotze anys fins als vint-i-quatre; (1948-1960); jo no tinc clar de quin costat eren uns i altres , perquè fins que no ha arribat aquest projecte de democràcia , ningú feia gaires comentaris.
Tinc setanta dos anys , o sia que soc participat de tot els procés i conseqüències del franquisme , que no m’ha donat res mes que sacrifici i esclavitud; però amb el pas del temps , també soc descobert , que no tots els antifranquistes eren defensors de la llibertat. No crec que aquest debat, en moments de inestabilitat econòmica ,i de un alt descontrol de la immigració ,i d’un ambient crític amb matèria de terrorisme , sigui aconsellable , com a mitja per aclarir conceptes.
