Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

Deixem les coses clares: Catalunya cerca la nul·litat, no el divorci

Les paraules de Sa Santedat, entrevistat l'estiu passat per La Vanguàrdia, sobre Catalunya es poden resumir en una sola frase: No al divorci, però sí a la nul·litat. Té la […]

Help Catalonia
Help Catalonia 28/08/2015

Les paraules de Sa Santedat, entrevistat l'estiu passat per La Vanguàrdia, sobre Catalunya es poden resumir en una sola frase: No al divorci, però sí a la nul·litat. Té la seva lògica, plenament concordant amb el dret canònic. Veiem per què. Sa Santedat va dir “la secesión de una nación sin un antecedente de unidad forzosa hay que tomarla con muchas pinzas y analizarla caso por caso” i l'Església catòlica no accepta el trencament del vincle matrimonial (divorci) però si la nul·litat si pateix certs defectes. Entre d'altres, l'Article 1103 del Codi de Dret Canònic afirma que “És invàlid el matrimoni contret per violència”.
 
Aquesta postura, fins a cert punt és també compartida per la comunitat internacional. No totalment, doncs al cap i a la fi la realpolitik és més important que qualsevol doctrina, però sí que podem afirmar que sempre és més fàcil lluitar pel reconeixement si s'ha perdut l'estat per la força i es recupera, que si es pretén crear un estat a partir d'una porció de territori d'un estat existent, assolint la sobirania per primer cop.
 
Per tot plegat, tant davant del Vaticà com d'altres membres de la comunitat internacional, és essencial deixar clar que volem recuperar la sobirania que ens fou arrabassada per les armes. A Catalunya som conscients que la “unió” amb Espanya fou forçosa i que el nostre país fou conquerit per les armes el 1714, ara, això se sap a nivell internacional? Sent sincers, hem de reconèixer que no gaire. Hem avançat, però encara ens manca molt. Una mirada als articles, cada cop més freqüents, sobre Catalunya a la premsa internacional permet veure que la majoria no en diuen res del 1714, i en canvi ens presenten com una “regió rica”, donant a entendre que volem marxar del Titànic però oblidant que ens hi van enrolar per la força.
 
Per tant, un objectiu clau els propers mesos de la diplomàcia pública catalana (i atenció que això vol dir tothom, Generalitat, diputacions, ajuntaments, partits, think-tanks, i societat civil) és deixar clar al món que no estem demanant el divorci ans la nul·litat. És a dir, que no és que vulguem quedar-nos la casa ara que les coses van malament, ans que senzillament ens van casar per la força i per tant el matrimoni és nul. 
 
Àlex Calvo és expert en seguretat i defensa a Àsia

Relacionats