A «El Bè Negre», la revista satírica dels anys 30, li ha nascut, 80 anys més tard, un «costat fosc». Efectivament, és l’inefable cadena Intereconomía. Tenen seu a Madrid, però només per dissimular, perquè a la tele de l’odi… són tots bons-catalanets (1)
Encara que s’hagin llorejat a la metròpoli, no per això han deixat abandonades les colònies a mercè dels aborígens. La feina bruta la guarden per als més durs: Els súper-boncatalanets de la CCC, que en anglès deu ser KKK. El seu principal dirigent, Francisco Cakha Bahamonde, més que un boncatalanet, sembla un d’aquells vells afrikàners que, Sudàfrica endins, mantingueren la raça (i la llengua) separada de la dels kafres aborígens. Però l’home no lluita sol. L’acompanya un estol de fidels: Azúas, Boadellas (2), Carreras, Espadas, Pericays, Toutains, Tubaus, Quadras (3)… tertulians profesionals formats en col·legis bién-bilingües (espanyol-francès/alemany/italià) que és d’on els deu venir la ceba bilingüista.
Per això ara els Catlànders aplaudim que hagin aparegut uns artistes a redecorar un dels seus portals: Així veiem el pensament ocult que hi ha sota el vernís. I encara més, ens plau que siguin seguidors del Timothy Leary: «Per experimentar la realitat, cal primer connectar i sintonitzar-la». Que en el fons , l’acció redecoradora no és més que un (web)mirall com els del Tibidabo? Potser sí. Però la imatge distorsionada que reflecteix no n’elimina pas el subjecte reflectit, un cop alliberat de la seva correcció política.
Deconstruït el seu cinisme, es desvela com apliquen el manual del bon torturador: Primer, insults i menyspreus els uns (Intereconomias, etc…). Segon, minar l’autoestima amb atemoriments (CCCs, tribunals llurs, partits colonials, etc). Nosaltres creiem que per sortir d’aquest muntatge (efímer, en el fons) cal sacsejar-lo fins que s’esbravi. El truc: adonar-se de la seva perversa simplicitat. Si un bon dia ens aixequéssim i deixéssim de llegir-los, de mirar-los i d’escoltar-los, estarien perduts. S’hauria acabat. A què esperem? De tant a l’estacada que es quedaran, ja tant sols podran fer mofa i befa dels… gibratarencs. S’hi atreviran?
(1) Vet-los aquí:
Julio Ariza Irigoyen. President i propietari. Basco-navarrès d’origen i ex-diputat del PP de Catalunya, col·locat per l’Alekho Vida-Quadras fins al pacte del Majèstic.
Xavier Horcajo, director general editorial. Periodista barceloní i ex-treballador de l’AVUI. El 2009 va caure a una trampa del Gran Wyoming a la Sexta. Actualment dirigeix el programa «Más se perdió en Cuba».
Juan Manuel Díez Quintanilla, conseller delegat del grup. Llicenciat en dret per la UB.
Josep Pedrerol, director general d’esports. Dirigeix el programa esportiu «Punto Pelota», 17% d’audiència a Catalunya, quan perd el Madrid.
Javier Algarra, director d’informatius de ràdio i televisió. És llicenciat en periodisme per la UAB i va treballar al Diari de Barcelona i La Vanguardia.
I de paquet, un bilbaí: Julen Ugalde Etxagibel. Director de la ràdio-fórmula «Interpop», va estudiar dret a la universitat de Deusto i periodisme a la UPV.
(2) Promocionat per la metròpoli a Madrid.
(3) Enretirat a Brussel·les. Pendent de tornar.
