- Publicitat -
El passat diumenge 16 de novembre vaig participar davant un públic d'unes 50 persones -majoritàriament anglesos i gibraltarenys- dins el marc del Gibraltar Literary Festival en el debat “Should Catalonia be independent of Spain”? (Hauria de ser Catalunya independent d'Espanya?), moderat per l'ex-corresponsal del FT a Madrid William Chislett i confrontant arguments favorables a la independència amb Rafael Arenas, cap jurídic de SCC.
El debat transcorregué dins els paràmetres del que habitualment solen ser aquests debats, amb el Sr. Arenas esgrimint els recorrents arguments de la por i amenaces (Constitució Espanyola, expulsió de la Unió Europea), salpebrat amb els típics llocs comuns de la manipulació dels nens a l'escola o de la manipulació dels mitjans de comunicacions a Catalunya per posar un parell d'exemples.
A aquesta posició vaig respondre amb els també coneguts arguments de la legitimitat històrica, cultural i econòmica que substenten la nostra reclamació per la independència de Catalunya. Especialment impactants foren algunes dades relatives al dèficit fiscal com el percentatge de vies ràpides lliures i de pagament a Catalunya (47/53) i a Espanya, (81/19) o el fet que un possible boicot espanyol a la nostra pertinença a la UE en cas d'independència seria inviable car que al voltant del 40% d'exportacions espanyoles “no catalanes” surten per La Jonquera, un volum que no es pot moure a Irun en un termini de temps no ja curt, sino mitjà. Curiosament, aquest cop el Sr. Arenas ni gosà discutir la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.
La consulta del 9N generà un notable interès, i les preguntes dels assistents vàren girar a la vora de si el factor Podemos podria alterar les magres perspectives d'acord amb Espanya, cosa en la qual tant els Sr. Arenas com jo mateix vàrem estar d'acord, en sentit que Podemos no aportarà cap solució. Especialment celebrada fou la cita de Josep Pla que vaig posar com a exemple per a substentar aquesta opinió. El planià “no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres” provocà un cert impacte en l'audiència.
Finalment una pregunta relativa al fet de que si la independència de Catalunya podia obrir la “capsa de Pandora” a Espanya fou resposta per mí mateix amb l'argument que després de 150 anys d'intentar canviar Espanya i obtenir només l'assassinat de l'únic primer ministre català a Espanya i creixents onades d'anticatalanisme, ja havia arribat el moment que ens haviem guanyat el dret d'anar pel nostre compte.
Àlex Furest[soliloquy id=”226194″]
Publicitat
