Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

DE TRAÏCIONS

|

- Publicitat -

I finalment Mariano Rajoy ha superat la votació d’investidura i ha esdevingut president del govern espanyol. El partit més corrupte d’Europa, amb un dels programes polítics més ultradretans del continent, mantindrà el poder a Espanya durant quatre anys més gràcies a la minoria canària, el front nacional taronja i l’abans anomenat anomenat socialisme espanyol.
 
Hi ha hagut molt de rebombori a propòsit de les crítiques fetes en seu parlamentària contra aquestes tres formacions per haver facilitat aquesta investidura vergonyant. És prou evident per a qualsevol intel·ligència mitjana que la minoria canària actua moguda per foscos i egoistes interessos particulars, que el front nacional taronja no deixa de ser una marca blanca del PP sense discurs propi i que l’abans anomenat socialisme ha traït el seu electorat, la seva militància i el seu propi secretari general per fer possible un govern a gust de les empreses de l’IBEX, de la Brunete mediàtica i de la cabra de la legió. Si a sobre els canaris, els taronges i els abans anomenats socialistes s’esperaven que aquest comportament indigne no fos denunciat és que estan més lluny de la realitat del que em pensava.
 
Rajoy, a sobre, no s’ha estat d’humiliar els traïdors, egoistes i llepaculs que l’han empès de nou cap a la presidència del govern. Ha deixat ben clar que només acceptarà correccions de detall en les seves regressives, ultraliberals i contraproduents polítiques econòmiques, i alguna modificació cosmètica en les seves propostes socials.
 
Ni parlar-ne, per descomptat, de plantar cara a Europa contra l’austeritat suïcida o de gestionar més enllà de la judicialització absoluta el conflicte amb Catalunya. Total, les enquestes tenen al PSOE i als Ciudadanos agafats pels ous, i si es posen gallets a partir del mes de juny es poden convocar eleccions anticipades de les que només es pot esperar una quasi-majoria absoluta del PP.
 
Aquestes expectatives electorals donen per a més d’una tesi doctoral, i abonen la hipòtesi que Espanya és un país amb una revolució industrial mal feta, amb un pes excessiu del tradicionalisme, i amb la pervivència d’un franquisme difús en les capes mitjanes i baixes de la població caracteritzat per un comportament electoral similar al de l’Alemanya dels anys 30. O es tracta d’això, o els espanyols poden reclamar ben aviat el rècord Guinness de massoquisme col·lectiu…
 
Aquest és el panorama per als propers quatre anys. Un panorama que fa pudor de podrit i de final de règim. La tàctica de l’estruç mai no ha solucionat cap problema polític, ni social, ni econòmic. I per molt que la senyora Camacho llepi, metafòricament i extasiada, el cul de Rajoy mentre lloa la seva saviesa i el seu habilíssim domini dels tempos polítics, en realitat tothom sap que el gallec barbut només deixa podrir els problemes sense moure’s ni fer res, al més pur estil de don Tancredo, des del lamentable epidosi dels hilillos de plastilina i fins avui…
 
Vist això, amb les restes del PSOE en caiguda lliure, amb un Pedro Sànchez i un Àngel Ros que ara van de víctimes simpàtiques però que ja sabem com les gasten quan es tracta de defensar els interessos de Catalunya, i amb uns comuns que per raons de caràcter tàctic es fan mal cada cinc minuts amb el concepte d’alliberament nacional, no ens queda altre remei que confiar en la perícia del govern de Catalunya i de la majoria parlamentària que el sustenta. Cal que ens treieu d’aquest cau d’escurçons anomenat Espanya el més aviat possible…

 
 
Carles Feiner

Publicitat

Opinió

Minut a Minut