Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Dació en pagament i el fantasma de Rubalcaba

Dimecres, quan Esquerra defensava les seves propostes de resolució conseqüència del debat de política general, feia des de la tribuna una crida als diputats i diputades a aprovar la resolució […]

Joan Tardà
Joan Tardà 04/07/2011

Dimecres, quan Esquerra defensava les seves propostes de resolució conseqüència del debat de política general, feia des de la tribuna una crida als diputats i diputades a aprovar la resolució republicana per tal que el govern regulés l’acceptació de la dació en pagament de l’habitatge hipotecat, si s’acredita que és la residència habitual, a fi d’alliberar persones i famílies de la totalitat del deute. El PSOE ens la va rebutjar. De fet, només vam tenir els vots de les minories esquerranes.
El recorregut iniciat fa mesos, conjuntament amb IU i ICV, havia assolit, a pesar dels permanents rebuigs a les iniciatives presentades en favor de la dació en pagament, l’escenari de la creació d’una subcomissió –la vam arrencar al president Rodríguez Zapatero directament- que ja ha estat creada, amb la voluntat d’assolir unes conclusions que, teòricament, han de ser tingudes en compte en la reforma de la Llei Hipotecària. Amb tot, aquest escenari és ben fràgil. D’una banda, la legislatura pot ser que acabi abans que no s’enllesteixi la feina i, d’altra, no hi ha cap garantia que la força política que governi faci cabal de les conclusions.
D’aquí ve la importància, fonamental, de la recollida de signatures en favor de la Iniciativa Legislativa Popular endegada pels sindicats de classe i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Les raons són evidents: la ILP no decau encara que es dissolguin les cambres i, altrament, representa la constatació d’una mobilització popular que sens dubte pot condicionar les forces polítiques que dubten sobre quin ha de ser el seu posicionament.
El dia que vam participar, a les portes del Congrés dels Diputats, en l’acte de presentació de la ILP, ja vivíem el neguit de saber que n’havia entrat una altra el dia abans. Recordo la conversa de preocupació que vaig tenir amb l’Aurora Huerga de CCOO del Baix Llobregat i amb el mateix Joan Carles Gallego.
El fet és que, a hores d’ara, l’existència d’aquella iniciativa prèvia, signada per un partit que s’anomena ecologista, tot i que sembla lligat a interessos immobiliaris valencians,.ha actuat de tap a les iniciatives d’abast popular, recolzades per col•lectius que poden garantir una recollida de signatures real.
Ni el president Bono ha forçat el reglament per facilitar-ne la tramitació a pesar que se’n va redactar una altra diferent i es presentà al registre, ni Esquerra, com a força minoritària, té representació a la mesa del Congrés, raó per la qual no podem participar dels debats interns, de la sala de màquines del Congrés dels Diputats.
La realitat, però, és que el problema social derivat dels embargaments va in crescendo, que la ciutadania està responent cada dia més en les mobilitzacions solidàries i de denúncia dels abusos dels bancs i que el sistema parlamentari pretén metabolitzar el conflicte donant allargues reglamentàries.
D’aquí ve que exigim al govern espanyol que faci de la necessitat virtut. Tal com alguns mitjans ja han reproduït avui mateix, Esquerra exigeix que el Grup Socialista presenti una proposició de llei, a la qual ens oferim per afegir-nos-hi, per tal que sigui debatuda a les primeries del mes de setembre.
El sol fet de registrar-la i fer el debat d’admissió permetria crear una ponència i tenir la llei enllestida a finals de la legislatura. En definitiva, fer possible l’instrument i, evidentment, la poca o molta ambició de la llei final vindria condicionada per la mateixa mobilització popular i el grau de sensibilitat i de compromís de les forces parlamentàries.
Per això cal que el senyor Rubalcaba demostri que no actua de fantasma quan exigeix que el sistema bancari pagui també el cost de la crisi. Que demostri, dic, que són paraules susceptibles de ser cregudes, tot presentant d’immediat una proposició de llei per la dació en pagament.
Si no ho fa, es consagrarà com a candidat… a demagog en cap.
Mostra’n més…