Les paraules Catalunya, referèndum, autodeterminació, Spain, sobirania, catalanisme… estan més vives que mai en el sí de la nostra societat. Fet que considero plenament positiu malgrat que, desgraciadament, sovint estan en boca de la gran pesta que pateix el nostre país: la classe política catalana.
Ara, a més, s’acosta la Diada de l’11 de setembre (celebrar una derrota diu molt de la mentalitat del nostre país, però aquest tema el deixo per un altre dia), dia d’ofrenes, segadors, sardanes, senyeres, estelades, flamenc (!!), etc. Doncs no! El tema d’aquest article no serà el flamenc (no sé de què s’estranya la gent si tenim un senyor andalús a la Generalitat) , el tema seran les senyeres i les estelades!
Per citar un exemple (d’entre milers que n’hi ha cada dia): diario Sport avui en portada del digital: ‘El joven delantero del Barça volvió a dejar claro que su progresión es una realidad. Ha sumado 5 goles en el Mundial y el de ayer nos metió en la gran final‘, així parlava de la selecció d’Spain sub-17. Prou trist és que un catalano-serbi hagi de fer gran al país veí, però més trist és el paper de mitjans de comunicació com l’Sport. Tan el grup Zeta com el Godó (que editen a Barcelona (Catalunya)) porten molts anys sent creadors de consciència nacional espanyola. A cada portada, a cada article, paraula, frase, contraportada, opinió… ens van perforant de manera torturadora insertant-nos, a vegades de manera barroera i a vegades més sublim, una idea de pertinença i claudicació vers la gran Spain que, personalment, em fa vomitar.
Són uns creadors de conciència nacional espanyola fenomenals. Aquests grans grups mediàtics, als quals properament diuen que se’ls unirà Mediapro (del senyor Roures), porten molts anys erosionant Catalunya i el catalanisme. Però si sent tan poderosos mediàticament, després de molts anys, encara no han acabat amb nosaltres, vol dir que no tot està perdut.
Sabem que la CCRTV, qui millor podria treballar creant consciència de país a Catalunya, últimament no està molt per la feina, sinó més aviat lo contrari: abandonada a la causa evangelitzadora espanyola.
És veritat que ens queden varis mitjans digitals com el Directe o Vilaweb, impressos com el Punt i l’Avui, tot i que aquest (propietat dels Lara (Planeta)) és més llunyà del que sembla i a mitjà-llarg termini acabarà com TVE3, alguna ràdio i també alguna empresa, però no deixen de ser força minoritaris al costat dels altres grans grups. Així doncs, què/qui ens queda? Doncs quedem nosaltres, el CATALANS que resistim i no claudiquem davant ningú!
I com crearem conciència nacional? Mireu, quan viatges pel món t’adones que la majoria de països tenen la seua bandera nacional per tot arreu, inclús molts particulars a les seues cases i jardins o als negocis. Llavors hom troba, cada 10 metres, banderes o articles varis amb la bandera estampada i pren plena consciència del lloc on es troba i de lo orgullosos que la gent autòctona estan de pertànyer a aquell país. Estem orgullosos de ser catalans o no? Doncs treiem totes les estelades i senyeres ara per l’11 de setembre… però no les tornem a guardar!! Deixem-les que els sol o el fred de l’hivern les vagin cremant dia a dia!! I quan estiguin descolorides n’hi posem de noves!
Cadascun dels milions de turistes que ens visiten han d’adonar-se que estan a Catalunya, han de sentir-ho a cada pas que facin, i hem de deixar-los clar que estem orgullosos de ser CATALANS!! Parlo dels turistes, però aquests estan de passada, el principal objectiu serien els milers d’inadaptats (la majoria espanyols) que tenim a casa nostra i que creuen que ‘l’evangelització’ ja s’ha completat (sovint ho creuen per culpa de la nostra incompetència).
El tema de mostrar l’ORGULL CATALÀ a través de la senyera i/o estelada és només una de la multitud d’accions que podem empendre cadascú individualment per tal de crear consciència nacional catalana, que, per sort, cada dia són més freqüents com la que ens explicava fa pocs dies el company Antoni Abad (amb qui comparteixo l’afició de duur sempre l’estelada arreu). Ahir, jo mateix, li explicava a una noia d’una ambaixada a Madrid (Spain) perquè era i em sentia català i no espanyol… ja veurem si em concedeixen el visat! També seria molt interessant que no quedés ni un cotxe al principat sense el CAT sobre la ‘e’.
Sentim-nos orgullosos de ser catalans i demostrem-ho!! O sortim tots de l’armari o el país se’ns en va!!
