Sembla que es preveu un gran abstenció (més del 30%) en les properes eleccions espanyoles. No ens ha estranyat començar a veure aflorar dades d'aquest tipus, en veure com s'han provocat unes noves eleccions ben innecessàries, simplement perquè el PSOE calcula poder-se afiançar una mica més en el poder (vora uns 10 diputats més, molt llunya encara de la majoria absoluta que sí que hagués justificat la convocatòria). D'aquestes eleccions, l'independentisme segurament no en sortirà massa ben parat, a menys que la sentència als presos polítics s'acabi produïnt abans d'aquestes eleccions, i això produeixi una reacció que molt bona hauria de ser per provocar el terrabastall que hom desitja.
Sembla ser que Esquerra Republicana perdria d'un a dos diputats i qui guanyaria seria el PSOE, arrossegat novament per un 'efecto Sánchez', que a Catalunya no comprenem, però que atrau. De tot això segurament se n'alegrarà l'intel·lectual espanyol Ramón Cotarelo, darrerament popular a les xarxes per la fixació girebé malaltissa contra Esquerra Republicana, precisament la formació amb la qual ell mateix es va presentar a les darreres eleccions al Parlament, el desembre de 2017. Cotarelo és un d'aquells nous independentistes importats de l'estat espanyol que -ara resident a Girona- s'ha fet amic de l'independentisme, i hi dóna suport. Podríem trobar algun altre cas de 'amigos del independentismo' com Bea Talegón, però aquesta no s'ha manifestat mai independentista.
De Cotarelo en vam sentir a parlar per primera vegada ja fa uns quants anys quan un altre personatge conegut per molta gent, Anna Arqué, va muntar una entitat amb vocació internacionalista, anomenada ICEC. Cotarelo va ser presentar com un dels intel·lectuals que des d'Espanya va donar suport al moviment, però en aquell moment va passar una mica inadvertit, com el mateix ICEC. El catedràtic començaria fer-se famós un temps després per les seves crítiques audaces al projecte de Podemos i al lideratge estalinista de Pablo Iglesias. A través del sue bloc i després amb presència als mitjans. De fet, Unidas Podemos, és un altre dels partits que té alguna cosa a perdre en aquesta repetició d'eleccions. I encara més quan el partit que va fundar Íñigo Errejón i Manuela Carmena ha anunciat que es presentarà, i això vol dir que probablement Errejón opti a ser-ne el cap de llista.
Tornant a Cotarelo, el nostre fil conductor, tornaríem a saber d'ell ja quan va entrar de ple a opinar sobre política catalana i a defensar sense pal·liatius des d'una visió esquerranosa, la idea de la independència. Això el duria a anar-se acostant a Esquerra Republicana, i a fer actes amb d'altres partits, fins arribar a després de 2017, quan es va produïr un trencament que encara ningú ha sabut explicar. Des d'aleshores, només llegim tuits de l'intel·lectual madrileny sense venir a raó de res en molts casos, vomitant bilis contra la formació d'Oriol Junqueras, i contra el propi president empresonat. Passades les eleccions, Cotarelo va fer un gir de guió i va llençar la jaqueta d'ERC per posar-se la de Puigdemont i JxC amb poca elegància i promocionant la confrontació entre empresonats i exiliats. A les xarxes, doncs, com era d'esperar, ha començat a rebre retrets d'uns i aplaudiments d'altres. Dels quadres convergents encara ningú havia gosat obrir la boca per aplaudir una de les seves manques de respecte (que ja estan fent vessar el vas) i que recorden les d'un troll qualsevol. Finalment això s'ha produït avui, quan la portaveu de JxC a Sabadell, i exdiputada al Congrés, Lourdes Ciuró, ha mostrat total suport de manera explícita a un tuit en què Cotarelo deia “conill” a Junqueras, i també que és “el pitjor i més hipòcrita enemic de la independència”.
A Ciuró tothom li ha dit de tot, fins que ha acabat matisant ja cap al tard, després de reafirmar-se diverses vegades, sota l'argument de la pesarosa proposta de la llista unitària. El que no s'entén és que tant ella com Cotarelo com molts dels que es passen el dia insultant a Junqueras o a la seva formació, després vulguin compartir-hi una llista unitària. Més aviat el que sembla és que la vulguin imposar a tota costa, i això se surt del fair play. Del debat de la llista unitària n'estem tots ben farts, i ens fa mandra parlar-ne, a banda de que no té cap sentit fer-ho perquè ERC ja ha dit que no repetirà l'experiment fallit. Nosaltres només hi veiem alguna viabilitat si es produís una aliança que recordés a allò de la 'Banda Impossible', i que va invocar dissabte Albano Dante-Fachín (quina evolució, aquest!): un front popular amb: ERC, JxC, Front Republicà (que estan mirant de ressucitar), la CUP i els Comuns. Difícil, oi?
Si anem a la UCI electoral, no només trobarem a Fachín intentant reanimar el Front Republicà, sinó també a Jordi Graupera, que s'ha passat l'estiu ben callat, i que de cop ha començat a piular de nou amb certa intensitat fa uns dies. Primàries s'estaria plantejant tornar-ho a intentar per “bloquejar-ho tot”. El mateix que proposava avui Endavant OSAN, bloquejar-ho tot, però sense presentar-se, és a dir, cridant a una abstenció massiva als Països Catalans. Una idea molt romàntica, però bastant improvable que rebi cap suport significatiu per part de la gent per aquest motiu, i molt menys per fer notar l'anhel català. Més aviat el contrari: l'abstenció que hi hagi no vindrà motivada per això, i tot allò que els independentistes deixin a casa, seran més escons pels del 155. I ja ho deia Joan Fuster, “la politica o la fas, o te la faran”. Més enllà dels outsiders, les eleccions, innecessàries, deixaran un record ben friqui, si s'acaba formalitzant la candidatura que el presentador Risto Mejide proposa encapaçalar amb un partit de nova creació, que ens recorda a Beppe Grillo i el Moviment 5 Estrelles.
