Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

Conversa amb un bon amic de Jordi Sánchez

Coincidint que fa anys de l’empresonament de Jordi Sánchez, he volgut parlar amb un company de militància d’en Jordi. Francesc Abad desprèn empenta i vitalitat, d’aspecte seriós, però de bon […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 25/11/2019
Imatge de l'expresident de l'ANC i líder de JxCat, Jordi Sànchez, en una pantalla durant un homenatge al barri de Gràcia de Barcelona (Horitzontal)

Coincidint que fa anys de l’empresonament de Jordi Sánchez, he volgut parlar amb un company de militància d’en Jordi. Francesc Abad desprèn empenta i vitalitat, d’aspecte seriós, però de bon caràcter.

Coneix a en Jordi Sánchez Picanyol des de fa temps, han sigut companys de militància. He volgut parlar amb ell perquè ens doni la seva visió, mes personal d’en Jordi, ell que el coneix bé. Però primer de tot i abans d’entrar en profunditat, us presento una mica l’entrevistat.

Si poguessis triar un super poder quin seria ? i per què ?

No crec en els super-poders. Crec en fer-nos forts, en el compromís, en el perseverança. Coses que ens ajuden a ser millors cada dia.

T’has fet algun tatuatge?

Uns 12.

Quin Tatuatge llueixes amb mes orgull i perquè ?

Tots. Si no és per lluir-lo amb orgull ja no me’l faig. Són tatuatges amb arrel i sentiment: Sant Jordi, Catalunya, l’au fènix de la Renaixença, Donec Perficiam (Fins aconseguir-ho, la invocació de les Reials Guàrdies Catalanes a la Guerra de Successió)…

En que creus que t’assembles a en Jordi Sánchez?

En que els dos ens estimem molt el nostre país i el volem lliure.

Com us vau conèixer amb en Jordi?

Quan vaig entrar a la Crida a la Solidaritat, era l’any 1984 aproximadament, i llavors la Crida la lideraven sobretot en Jordi Sánchez, n’Àngel Colom i en Carles Riera. La Crida era un exemple de mobilització i activisme no-violent. I vaig aprendre molt d’en Jordi.

Quina va ser la teva reacció com company de militància d’en Jordi, al saber del seu empresonament?

Tristesa infinita. Per ell, pel Jordi Cuixart. Per tots els que van ser empresonats després o van haver de marxar a l’exili. Veure una tan bona persona com en Jordi, que tota la vida ha militat en la no-violència, en l’exercici democràtic dels drets, empresonat acusat d’aquesta vergonyosa farsa judicial m’omple de pena. I alhora m’exigeix fer tot el que estigui al meu abast per acabar amb aquesta situació.

Vas anar a alguna sessió del judici ? quina valoració en fas?

Sí, vaig anar a una sessió del judici. Hi vaig anar la setmana que el Tribunal va prohibir que presos i públic poguessin acostar-se. El Tribunal no perd mai cap oportunitat d’afegir càstig i patiment. Ens vam saludar a l’entrar i al sortir. Les sessions són una vergonya que a qualsevol país democràtic no s’haurien tolerat. Un poder judicial que s’ha carregat qualsevol rastre de democràcia i respecte pels drets humans que hi hagués a l’estat espanyol.

Com explicaries tu, a la gent que no el coneix, qui es en Jordi Sánchez ?

És una molt bona persona. Una persona compromesa des de sempre per Catalunya, per l’autodeterminació, per la llibertat, per la independència i l’activisme no-violent.  Una persona molt intel·ligent, inquieta intel·lectualment i políticament, capaç d’assumir reptes i de treballar en tot allò que calgui i cregui.

Una virtut i un defecte d’en Jordi ?

Ser bona persona. Un defecte? Ser “massa bona persona” i no mirar per ell, sinó pels altres.

Potser molta gent no ho sap, i estaria bé explicar-ho: saps per quin motiu es va triar el color Groc per als llaços en defensa de la llibertat del presos?

Doncs no ho sé del cert. Sí sé que el llaç i el color groc estan associats internacionalment a causes de llibertat i solidaritat. I que a Catalunya ja tenim precedents d’ús durant la guerra de successió, i representava també anhel de llibertat, i també era perseguit. I també que hi ha una preciosa cançó que es diu Tie a Yellow Ribbon Round the Ole Oak Tree” que explica una historia d’un pres que demana a la seva estimada que si quan ell surti de la presó vol que torni, pengi un llaç groc.

Ets actiu a les xarxes socials? Creus que son una bona eina de reivindicació?

Suposo que sí, que sóc actiu a les xarxes socials, a Twitter. És una bona eina. Però també és una eina de la que es fa mal ús. No és fàcil l’equilibri entre les oportunitats que donen les xarxes socials i el mal ús que alguns en fan, la toxicitat que són capaços de propagar per aquestes mateixes xarxes socials.

Què no t’hem preguntat i t’agradaria explicar-nos?

No m’heu preguntat quan tindrem al Jordi Sánchez i resta de presos i exiliats entre nosaltres. I m’agradaria poder-vos explicar que demà mateix. Dissortadament és així. El que sí hi serà és el nostre compromís diari per la seva llibertat, que és la nostra, la de tots i cadascun de nosaltres, la del nostre país.

Relacionats