El divendres passat, un grupuscle feixista espanyol atacà el Casal Jaume I d’Elx. Més amenaces en forma de forts colps als vidres amb intenció de trencar-los, crits, insults, adhesius clamant per la SEUA unitat, identitat i, fins i tot, “prioritat”. La gent de la PDaD-PV està al costat de les persones que, a dins del casal, patiren aquell atac. I, per suposat, està al costat de Casal Jaume I i de totes les entitats que fan cultura i vida “normal” en valencià a Elx.
Com denuncia el Moviment contra la Intolerància, el País Valencià és al capdavant de la llista RAXEN sobre atacs racistes, xenòfobs i LGTBIfobs, elabora a través de l’Observatori Europeu contra el Racisme i la Xenofòbia. La gent i les organitzacions que defensem i promovem la cultura, la llengua i la identitat valenciana són objectius permanents del terrorisme feixista, responsable de centenars d’atacs violents i amb moltes víctimes a les seues esquenes.
Com sempre, el nostre record és pel Miquel Grau, assassinat pels feixistes el 1977 a Alacant, i el Guillem Agulló, a qui ens mataren el 1993. Tampoc podem oblidar el Vicent Andrés Estellés, que morí el 1981, amb poc més de 68 anys, colpit per l’assetjament i per les bombes que estigueren a punt de matar la seua família (una, la dels nadals de 1978, li arribà en forma de torró dins d’un paquet “regal”). I el Joan Fuster que, entre el molt que hagué de patir, hem de comptar les dues bombes de 1978 i les altres dues del 1981 a sa casa.
Tampoc podem oblidar l’atac al Centre Social Terra de Benimaclet del 2010, amb un grup de feixistes, molt enfadats pel fracàs de les seues manifestacions al barri, que cridaven amenaces de mort a l’orella de la gent. O aquells vídeos del 2008 que altre grup de feixistes penjà amb orgull a les xarxes, on apareixien agredint salvatgement persones, una d’elles tancada a dins d’un cotxe al que li botaven foc, al barri valencià d’Orriols. Fa pocs dies, al Cedre, es produí l’última agressió a València.
Aquesta gent sempre ha campat al seu gust pel País Valencià, amb total impunitat, mentre l’estat espanyol es presentava al món com a enemic del terrorisme. A l’operació Panzer se’ls confiscà un arsenal d’armes que comptava amb un llançador de projectils furtat a l’exèrcit espanyol i, mentre els responsables eren absolts per defectes formals de la investigació, l’estat no va veure necessària una reacció contundent davant una nova farsa que recorda la del judici per l’assassinat de Guillem Agulló.
Els feixistes, amb els hereus del franquisme al capdavant, mai han deixat d’atacar la llibertat i la convivència amb les seues pintades, els seus adhesius i les seues amenaces, els seus avisos de fins on poden arribar. I l’estat espanyol mai ha deixat de permetre-ho, deixant-nos molt clar que el Dret a Decidir és la nostra única eixida front a les agressions, les amenaces i la impunitat.
Plataforma pel Dret a Decidir. PDaD
