Casa amb nesprer 1
Primera part
L’Enric, un okupa ben esquilat, surt al pati interior de la casa i acarona el tronc del nesprer que ocupa el mig del pati. Aixeca el cap i mira una finestra del primer pis amb el marc de fusta pintat de violeta. Allà hi viu un altre okupa amb el qual intenta tenir amistat tot i que no té paraula ni n’espera gaire d'ell i encara que la música tan forta que surt per la finestra no s'ajusta als seus estàndards, no s'emprenya. En lloc d'irritar-se, i com que ha parlat amb ell i no li ha fet cas, li ho explica al nesprer: no el puc denunciar. Si ho faig, vindrà la policia i ja veus, en un lloc com aquest …
La casa és cantonera, no hi ha altres veïns. Suposa que els de l'altre costat no es queixen perquè són immigrants centreamericans i el que menys els preocupa és el soroll. Fart de l'estrèpit, decideix tornar a parlar amb ell. A mesura que puja, el so l’atordeix i l'exalta. Al costat d'una paret plena de grafitis de la terrassa, i de cara al sol, hi ha una filera de testos, amb una planta que tothom coneix. Discuteix amb ell, un llargarut sec amb cresta. Arriben a les mans, està a punt de retorçar-li el coll i l'altre fa un crit. Es conté. El deixa anar. Li fa por que algú els escolti.
Quan baixa al pati es dedica al nesprer. Li treu amb afecte i delicadesa els fruits verds perquè n'hi ha massa, els llença a una galleda i també tira alguna branca de més. Més tard la durà al contenidor d'orgànic. Les nespres restants maduraran millor. Se sent alleujat. Estar inactiu l'atabala.
Continuarà
Joan Guerola