Dimecres, 20 de Novembre de 2019 - Edició 482
La República

Contes d’en Jan Bosch 247 L’home que no va voler tornar al seu país 5

L'home que no va voler tornar al seu país 5         Cinquena part   Capítol 3 Una vegada que estava passejant, se li va extraviar el gos. Es va desesperar […]

Joan Guerola
Joan Guerola 13/10/2019

L'home que no va voler tornar al seu país 5        

Cinquena part  

Capítol 3

Una vegada que estava passejant, se li va extraviar el gos. Es va desesperar en la recerca. No hi hagué pas sort. En el tram que hi ha entre els dos bars del poble, en alguna ocasió es va beure una ampolla de conyac, i va aconseguir entrar a casa a dures empentes. Devia adormir-se. Somiava amb el xassís en flames d'algun avió de combat que havia ensorrat en plena batalla sobre un mar asiàtic. En el somni, desitjava la salvació del pilot. I tornava: se sentien ràfegues de metralletes com si l'acusessin, po que no el tocaven pas fins que va quedar tip del soroll. Tanmateix, va sentir pànic per si arribaven a les pales de l'hèlix. Per això va posar el botó de la palanca de comandaments en posició de foc, el va prémer i una forta explosió va fer despertar en Henry, suant i amb mal de cap. L’aixafava contra el coixí, potser pretenia expiar les culpes en somnis. Es va despertar amb ressaca i va anar a orinar. Va fer buidatge de què havia begut. Un cop vestit, se’n van  anar a prendre un te a can Colomí, que tancava els ulls perquè no havia vist ningú que begués tant com en Henry. Sabia que era instructor i pilot de combat; es va figurar que ho havia estat en la segona guerra mundial. Es comunicava malament perquè no entenia anglès, a més a més anava d’un costat a l’altre amb els clients. Quan no n’hi havia, millorava la connexió entre els dos i res substituïa eixos moments. Rumiava i comprenia que fos alcohòlic perquè ho havia passat malament amb les avionetes de combat i les maniobres per esquivar enemics. En un tovalló de paper en Henry li va dibuixar una avioneta que volava baix i metralletes que disparaven amb el risc que li toquessin el ferro de l'hèlix.

No podia abandonar els somnis sempre sobre la guerra com tampoc podia deixar la beguda. Al voltant del vint de cada mes ja no li quedaven diners. Passava a beure vi en comptes de conyac fins a final de mes quan rebia la pensió, i pagava els deutes. Els veïns i operaris de l'ajuntament li oferien amanides, plats d'arròs o altres tipus de plats guisats amb verduretes i carn. O bé se li oferien per netejar la casa. Però excepte una vegada que els operaris la hi van netejar, ho rebutjava tot sempre. El metge local sovint li aconsellava que no begués. Sense fortuna perquè seguia preferint conyac, o el vi negre.

Continuarà

Joan Guerola

Relacionats