Edició 2107

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 02 de maig del 2024
Edició 2107

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 02 de maig del 2024

Contes d’en Jan Bosch 237 L’hora que veus és l’hora que vius 3

|

- Publicitat -

L'hora que veus és l'hora que vius 3

(Experiment amb oposicions i comparacions)

Publicitat

Tercera part

L’acompanyava a gust als sopars, atès que l’home era un soci de rellevància entre dels productors de raïm de classes Verdil, Cabernet Sauvignon i Garnatxa. També l’acompanyava als concursos d'arreu en els quals havia aconseguit premis a França i al Regne Unit. Li hauria agradat viure en una casa propera al mar en direcció a Grècia, no pas en una a uns quilòmetres d’un poble i amb paisatge verd de vinyes, cap a l'oest. Les fileres de ceps, que pugen i baixen pels turons, feien sensacions d’onades verdoses: de mica en mica li va anar agradant contemplar, gaudir i escriure.

Una vegada fa anys es va acostar als cellers, territori quasi exclusiu d'ell. Gairebé ho veia com una invasió. Potser de les primeres vegades que hi entrava just quan ell estava traient vi d’un barril i li’n va servir una copa. En acabat, tot i dir que no hi entenia, la dona en va provar altres. Els van avaluar amb qualificacions seguint els mètodes i rituals. Al final, va acabar pujant per una escala a sobre d’un barril i, prou contenta, es va posar a ballar i a fer un striptease. Força alegres van acabar fent l’amor sobre la fusta dels barrils, a les fosques. Els teus pits, el millor raïm, i el teu cos, el millor tast de vi que mai he fet, li va dir ell. Tots dos s’havien mostrat disposats a fer-ho sense aturar-se a pensar si algú podria haver estat ataüllant per portes i finestres del celler. Quan el marit va assistir als concursos, els seus vins van treure les mateixes qualificacions globals que ella havia posat a cadascun. Prou rar, ja que procedia del món de les lletres clàssiques però cada vegada que, abans dels concursos, ambdós feien tasts de vins en privat, la dona deia quins tindrien premis en els concursos. No s’imaginava res més lluny d’eixa activitat que va provar una volta, malgrat insistir que no hi entenia gens. Sorprenien els encerts.

La nit de l’arribada de Paris, van fer l’amor també. L’activitat sexual ja havia disminuït força. Ella solia dir les coses pel seu nom, amb tot no va parlar-ne. Va arribar a pensar que no podria viure amb tan poc de sexe.

Continuarà…

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Minut a Minut