El garrot vil
Primera part
A l'hora de dinar els jornalers formaren una rotllana mentre menjaven de les carmanyoles. Sabeu que va passar a un masover del terme de Fontanars? Tothom es va limitar a moure els caps d'un costat a l'altre.
Era evident que, qui ho va preguntar, tenia ganes de contar-ho. Era una mica d'entreteniment per a uns jornalers sentir que uns bandolers es disfressaven de monges i assaltaven a la guàrdia civil, a cobradors d’impostos… D’altres, si calia, tallaven el coll a un terratinent amb la navalla. Segur que alguns ja havien sentit històries però en gaudien tornant a sentir-les.
Qui podia renunciar a sentir-ho amb les oïdes ben obertes per no perdre detalls. Por i alhora curiositat. Com que tenien poc temps, el comptador anava al gra i ho contava quasi a cau d'orella. Mentrestant, el cel s'havia ennuvolat i s'havia girat un poc de vent, potser hi hauria alguna tronada i la por a una pedregada feia que l'amo encara pressionés perquè veremessin més de pressa. El que contava, ho feia amb veu baixeta per si la Guàrdia Civil s’hi presentava i en acabat informava els amos. Sempre la por, Déu meu. Per això, els jornalers es guardaven les històries i se les contaven uns a altres.
Continuarà…
Joan Guerola
