Digues-me, que fas aquí? 28
Vint-i-vuitena part
SEC 43 ‑ EXTERIOR / JARDINS VORA A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE GALLIGANTS de GIRONA / TARDA
(Continuació)
Guillem
Està bé, entesos.
Guillem condueix sorprès, ja que no sap de què es pot tractar.
Van amb el Fiat 500 fins a una cruïlla de camins on aparquen el cotxe en un trosset de terra que queda lliure.
Caminen una mica de pressa fins a arribar a la placeta de les Sardanes.
Quasi dos de vuit del vespre. La quietud no la trenquen pas el vol de les papallones sinó rodes d’alguna bici, cants dels ocells i vols dels coloms. De lluny venen cants de pollastres i lladrucs de gossos. El sol penetra entre la grossària dels arbres. Arriben les campanes del monestir de Sant Daniel. Les lleres de les rieres estan seques, ja no aporten aigua al riu Galligants. Seuen als bancs
Guillem
Està tot molt sec. Vols que agafem el meu cotxe i marxem cap a Sant Martí de LLémena.
Carla
Ella el mira als ulls i ell li respon la mirada directa.
Millor. Sí, sí, així podrem parlar més tranquil·lament.
Sembla no agradar-los res. S’acomboien i marxen sense perdre ni un segon. En Guillem vol música que ha transportat del mòbil a la ràdio del cotxe. Posa Blaumut. Passa Sant Gregori i Canet d’Adri. Com que la carretera comença a fer revolts redueix. No vol tenir cap accident. Si li passa alguna cosa amb el cotxe, la seva mare no sé què li farà. Ja en va tenir prou amb l’accident de moto.
SEC 44 ‑ EXTERIOR / SANT MARTÍ DE LLÉMENA I ENTORNS / VESPRE
Tres quarts d’hora més tard arriben a Sant Martí i aparquen el cotxe en un aparcament al costat de la carretera. Alguns cotxes passen en direcció a Girona i d’altres, en sentit contrari, cap al pròxim poblet de la vall. Obren la porta i no poden evitar fascinació davant les vistes que, malgrat la calor, estan precioses. Recuperats del primer impacte donen un cop d’ull al poble i l’església, tot petit. Llavors fan una baixada del camí asfaltat que tenen més enllà de l’aparcament de cotxe. De seguida senten la frescor del riu sota un boscatge frondós. Es llancen a caminar. Millor que no s’entretinguin, només queda una hora de llum, per sort es fa molt tard de nit en els primers dies d’estiu. Caminen vora el riu Llémena.
Es fan fotos amb els mòbils
Carla
Fem un volt?
Guillem
D’acord. Com vulguis.
Caminen en silenci vora el riu Llémena. De tant en tant hi ha una bassa que reté l’aigua i fa un salt que els permet de sentir el soroll.
Guillem
Movent la mà esquerra sovint
Uf, estic ansiós per saber què coi passa o que ha passat, Carla. Sorprès pel misteri? Tu diràs!
Carla
No em diguis que no ho saps?
Continuarà…
Joan Guerola
