Parlar amb la traductora, autora i periodista Krystyna Schreiber, alemanya que fa més de deu anys que viu a Catalunya, és traslladar-se a un altre punt de vista, més obert de mires i enriquidor que el de la pràctica totalitat d’independentistes. Ella ha estudiat a fons la imatge que els mitjans de comunicació internacionals reflecteixen del procés que viu el país. I una de les conclusions que n’extreu és que és molt meritori l’esforç de govern i societat civil sobiranista dels últims anys per fer arribar una imatge més fidel a la realitat que el 2012, quan els corresponsals eren incapaços de sortir-se ni un mil·límetre de la dialèctica de l’Estat.
Una altra conclusió és que si el moviment secessionista vol convèncer algú, ha de deixar de parlar exclusivament de la independència quan viatja a l’estranger. Per defecte, un europeu serà escèptic i no entendrà els motius per voler la separació al principi, però si el país es concentra a demostrar el seu potencial –el moviment pro-refugiats està sent molt positiu en aquest sentit-, després serà més fàcil convèncer algú que fan falta les eines per explotar al màxim aquest potencial.
L’altre argument que es desprèn de l’entrevista amb Krystyna Schreiber és que a la comunitat internacional i en especial a Europa, les paraules ‘desobediència’ i ‘unilateral’ no sonen bé. Els que remenen les cireres al continent exigeixen seguretat legal en tot moment i voluntat de diàleg. I és que de cara a la parròquia de segons quin partit aquestes paraules poden sonar bé, però poden contribuir a dilapidar les opcions de teixir complicitats de cara a l’exterior.
