Com si fos una ferida mal curada, que mai no ha arribat a cicatritzar…
Talment sembla que, periòdicament, se'm reobri la curiositat pel que va passar perquè no quedi cap de les entranyables caixes d'estalvi catalanes, i més atenent que, particularment, mai no he acceptat el que va ser degut a la seva mala gestió i a la seva politització. Sempre ho he qüestionat, i més al constatar que la majoria de les de fora de Catalunya sembla que no hi estiguin de polititzades, i que la seva gestió no mereixi passar pel mateix implacable sedàs.
Pot ser l'explicació sigui més senzilla del que a primer copia d'ull sembla. Pot ser que la dimensió de les de fora no representin cap “amenaça” pels grans del sector, i a Catalunya la xarxa de caixes d'estalvi tenien el seu “mercat” que mossegava del pastís.
Però, és que reactivant aquella indignació, i fent memòria és poden trobar elements separats, però íntimament relacionats. Com que el 2012, el govern de M.Rajoy -dissimulant, amagant, negant, fins i tot presumint… I malgrat això, tornaria a guanyar les següents eleccions- va haver de sol·licitar a l'U.E. un préstec de mes de 60.000 milions d'euros, per donar suport al sector bancari que trontollava, dels quals fins a 22.000 milions es van destinar només a l'operació de rescat de Bankia, un conglomerat de caixes d'estalvi -la majoria castellanes, amb Caja Madrid al capdavant-.
Set anys després, d'aquell préstec només s'han pogut recuperar 4.000 milions mentre que, el gran beneficiat del rescat, Bankia, cada trimestre ens passa per la cara beneficis.
Indignació a part, pot ser que no hi havia altre solució pel sector, però recordem que se'ns va dissimular la veritat darrere de tot menys d'un rescat bancari, que és el que era, i tothom ho sabia. Com també tothom sabia que al ser un préstec a l'Estat, d'alguna manera repercutiria en els contribuents el compromís de ser retornat.
A més, tampoc va ser un rescat bancari al sector español perquè, com s'ha repassat i recordat al començament, les altres entitats, també rescatades, acte seguit se les va fer desaparèixer baix diferents modalitats.
S'hauria de preguntar el perquè a un se li va reinflar el salvavides per ajudar a surar i als demés el que se'ls va fer és obrir•lis la seva vàlvula de seguretat perquè s'ofeguessin.
Un te la seva explicació, però no té la preparació ni informació necessària com per poder afirmar i demostrar el que no sap si pot ser intuïció o només una mala pensada.
