Divendres, 30 de setembre de 2022 - Edició 1527
La República

Coitus interruptus

Tenia aquella femelleta davant meu, a punt, com un pastís a punt de llevar. Galtes vermelles, pupil·les dilatades, pell suada i un mugrons que lluitaven per no esguinçar la samarreta. […]

Ricard de Girona 08/02/2010

Tenia aquella femelleta davant meu, a punt, com un pastís a punt de llevar. Galtes vermelles, pupil·les dilatades, pell suada i un mugrons que lluitaven per no esguinçar la samarreta. Avui sí, ja no en tinc dubte, avui suco –vaig pensar.

La situació no era nova: cada molts anys se'm presenta l'oportunitat de la meva vida, però, ara per un malentès, ara per una relliscada, totes les moces acaben marxant del jaç quan tot just m'estic treient els calçotets o rentant-me les dents, deixant-me sol amb la meva infinita virginitat. Tanmateix, aquest cop sí: la papalloneta volia tastar la mel de la meva flor i no seria pas jo qui li ho impediria.

Espera un moment, no t'esveris! –vaig tornar a pensar. Que la prudència no et faci traïdor (o era a l'inrevès?). Que la traïció no et faci prudent. Que no facis prudentment allò que.. no… (bé, és igual). Anem a pams. Cal analitzar la situació per a evitar que s'en torni a anar en orris: on és de debò l'èxtasi del coit masculí? No el meu, sinó el de tots els mascles de l'univers. Em sembla que és l'emoció de la cacera (capturar la peça més bonica, la més dolça o la més ferotge… Capturar la millor peça, resumint), i no l'àpat que vindrà després, el que fa pujar les xifres dels nostres indicadors digitals: vanitat: 100%; orgull: 100%; que-ben-parit-que-sóc: 100% i amunt.

Perfecte, doncs. Primera fase completada. La peça (la millor peça, a fe de Déu) ja és al sac i aquest 50% d'orgasme ja no me'l treu ningú. Respira. Gaudeix-lo.

Seguim amb el protocol de seguretat i ara analitzem tots els vectors que han de conduïr al 50% restant. Primer, els fluids: saliva: ok; suor: la requerida; semen: se li suposa. I les olors: boca, peus, aixelles, genitals… Tot correcte. Afaitadet?: afirmatiu. Pèls traïdors al nas o a les orelles?: negatiu. Calçotets de mudar ben nets?: s'aproxima al valor idoni. Sembla que tot està dins els paràmetres suportables. Podem prosseguir: Fase II.

És així, amb anàlisi sistemàtica i científica com s'assoleixen els èxits. Amb la freda mirada del caçador implacable. I amb un parell de collons. Va, valent, Fase II, que tu pots! On és la nineta dels meus ulls? Guaita, que vinc! On és aquest regal del cel? Nineta? Hola? Ninetaaa?

Que hi ha algú?

Hola?


Que la prudència no ens faci traïdors. O, si voleu: menys seny i més rauxa!