No tots els ciutadans són àvids consumidors d’actualitat política, ni senten passió quan els candidats a unes eleccions obren la boca. Ni quan els seguidors onegen banderins dels partits als mítings o quan algú presenta un nou aroma polític. Encara que l’amic Aira parli de la nostra fascinació per la política, no tots els nostres correligionaris senten el mateix.
D’una campanya política, plagada de missatges, idees, actes, spots i declaracions; els ciutadans acabem recordant els eslògans. Por el cambio, Vamos a más, Merecemos una España mejor, Anem per feina, Fets no paraules… Els eslògans és una frase memorable, una expressió repetitiva, que englobi el missatge.
Els eslògans són el mitjà més efectiu per atraure l’atenció del públic sobre els aspectes del producte, ja sigui un desodorant o una idea de país. El que fan és proclamar les qualitats del producte, no ens enganyem, la política també pot expressar-se en termes mercantils.
Segons fonts directes, l’eslògan del PP podria acabar essent el mateix que estan utilitzant en pre-campanya: “Las ideas claras”. Aquestes tres paraules emmarquen a la perfecció la idea base del PP per aquestes eleccions, hem vingut aquí a posar ordre perquè tenim UN projecte, UN partit, UN líder, UNA raça, UNA llengua i UN país. I per això volem UNA majoria suficient. S’enfronta al país plural, a la diversitat, a la complementarietat i a la vaguetat resultant dels pactes que els socialistes han hagut de fer.
I davant de la claredat, de missatge i de fons, el PSOE ha presentat 13 lemes. Una barbaritat si tenim en compte que el missatge cal que sigui únic, clar i directe. Què recordaran els ciutadans? Els missatges són positius, alguns més transgressors que altres però no aporten una idea única, no fixen un missatge. I fixar 13 missatges és més difícil que fer-ne penetrar 1. Potser el què estan comunicant és l’ambivalència del seu discurs, la pluralitat. Però no tenen la mateixa força que el lema del PP.
Però fem un pas més en l’anàlisi, què és, en política, l’alegria? Jo entenc que empreses com Apple facin tot el possible per aprofitar el valor dels intangibles (responsabilitat social corporativa, ecologia…) per al seu propi benefici; però un partit polític ha de fer bandera de l’alegria? Quina idea política comporta l’alegria? No és vàlid. No té força, no és un valor. Si tenim a uns senyors que ens parlen d’una crisi econòmica i uns altres que ens parlen de l’alegria, els ciutadans que en comencin a patir els seus efectes es posicionaran amb qui parla dels seus temes. I no dels que prometen l’alegria.
