He llegit que el “ciudadano” Jordi Cañas havia escrit el següent tiut: “que ladren y rebuznen los del #kukluxkat“, tot un exemple de netedat, ciutadania, bon gust i educació. Sincerament, no em preocupen les seves banderes i les seves frases patriòtiques al twitter (tots sabem que ells són els veritables nacionalistes), sinó que em preocupa que al Parlament ja ni hi hagi debat, acords, pactes i discussions democràtiques sinó que entrem en el terreny de l'insult, la injúria i la desqualifiació personal, més típic d'un hooligan que no pas d'un representant del poble.
Entenc perfectament que el fet d'oposar-se al bilingüisme al cinema i a les empreses pugui tenir el seu públic i els seus votants, perquè per desgràcia encara hi ha molta gent monolingüe i sense ganes d'atendre en qualsevol de les dues llengües o de poder veure pel·lícules en totes dues. Però no entenc que la mala educació porti vots, precisament quan ja ningú ens diu “perros catalanes”.
Això em recorda altres èpoques, quan dividir era més normal, tot i que veig que ara es torna a posar de moda voler dividir la societat catalana, cosa que és jugar amb foc.
