(…) Coro: Somos pacífico, estamos unidos / Nos une la región / La pinta, la raza y el don del sabor.
Unidos por siempre, por la sangre, el color / Y hasta por la tierra / No hay quien se me pierda / Con un vínculo familiar que aterra / Característico en muchos de nosotros / Que nos reconozcan por la mamá y hasta por los rostros / Étnicos, estilos que entre todos se ven / La forma de caminar / El cabello y hasta por la piel.
(…) Seguimos aquí con la herencia africana / Más fuerte que antes
(…) Este es pacífico colombiano / Una raza un sector
Aquests africans de Colòmbia, Chocquibtown, fan tota una celebració de la seva identitat étnica i cultural negra africana. Parlen de la forma del cabell característic dels negres, de la seva raça, de la seva sang o dit altrament del seu patrimoni genètic, etc. Tot bé, és ben legítim, però per què no sembla ser-ho pels europeus?
Per què Obrint Pas o At Versaris o qualsevol banda composada per europeus mai no gosarien de fer res semblant? Contrasta el complexe d’alguns europeus front el que aquests africans celebren amb tanta i tan natural legitimitat.
El jovent europeu també té dret a celebrar la seva plural identitat etnocultural de qui els catalans en som expressió. Malgrat que alguns els criminalitzin, comminant-los a gairebé a avergonyint-se’n, per fer-ho
