SPARTAK – BARÇA 0-3
El Barça sentencia per la via ràpida a Moscou on a diferència de Glasgow, els blaugrana aprofiten algunes de les seves oportunitats i els locals les llencen totes a la galleda dels federalismes, enterrant així de bell nou les retrobades teories del barcelonisme preevolutiu que abonades per la melé d’indocumentats quasi tan repulsiva com la claca filoconvergent, suren periòdicament després de cada derrota per recuperar atàviques creences basades en l’anomenat “joc directe”. Els de Vilanova aparquen així la Champions fins al febrer, més enllà d’obligacions més relacionades amb la política internacional i vells comptes pendents, com ara afavorir els amics de Glasgow i deixar per tercera vegada el Benfica fora d’Europa, en amable record de Berna ’61, aquella final que un Pujol va viure a la presó per motius prou diferents dels que podrien portar un altre Pujol a veure una altra finalíssima a la garjola.
BENFICA – CELTIC 2-1
El Celtic es complica la classificació a Lisboa i queda en mans del Barça B en la darrera jornada, que si no més és una garantia més fiable que el càrtel dels Millets del Carrer Còrsega com a avantguarda d’un procés independentista.
DINAMO KÍIV – PSG 0-2
Els francesos es classifiquen per a vuitens enviant els ucraïnesos a l’Europa League. Pere Navarro hi va voler veure un senyal per a l’optimisme atesa la proximitat de les sigles.
PORTO – DINAMO ZAGREB 3-0
Els portuguesos segellen la seva classificació a vuitens davant uns croats entestats a fer història a la Champions i que ja sumen 5 derrotes en 5 partits i 0 gols a favor per 13 en contra, números que ja s’aproximen més a les espectatives electorals dels cervells més homologables del Carrer Nicaragua.
SCHALKE 04 – OLYMPIAKÒS 1-0
El Schalke segueix evidenciant la seva Mi70dependència i es classifica per a vuitens enviant els grecs a l’Europa League on esperem que, si com és previsible el procés sobiranista liderat pels Millets fracassa, almenys un enfrontament dels amics del Pireu amb el Pateti ens permeti de veure Madrid en flames.
ARSENAL – MONTPELLER 2-0
L’Arsenal encamina òptimament la seva pròxima eliminació a la Champions, mentre que el Montpeller tanca la classificació amb un punt, dos segons Sánchez Camacho.
ZÈNIT – MÀLAGA 2-2
Hi ha res més grotesc que un grup de Champions liderat pel Màlaga? Sí, un procés d’alliberament nacional liderat pels palanganers catalans de la transició que han enfonsat el país a tots els nivells.
ANDERLECHT – MILAN 1-3
Eufòria milanesa en assegurar-se el segon lloc del grup després del Màlaga, fita tanmateix menys trista que la que celebrarà ERC el proper diumenge, no sabem si directament al balcó del Carrer Còrsega.
JUVENTUS – CHELSEA 3-0
El campió és esclafat a Torí i els dies gloriosos de Di Mateo finalitzen amb una destitució sis mesos després de guanyar la Champions, en una metàfora vital que tanmateix no aprendrien els hooligans filoconvergents i el sobiranisme adolescent per molts estatuts-patena, majestics, palaus i pretòries que els entaforessin.
NORDSJALLAND – SHAKHTAR 2-5
Si en un Barça – Apañó al centre de la defensa culer s’hi aliniessin Més i Javiero, el resultat no diferiria gaire del de l’altre dia a Dinamarca i els nostres laments serien tant justos com la indignació dels catalanets que confien la independència als millets i després protesten perquè el rival ataca pels forats de la defensa.
BATE BORISOV – LILLE 0-2
Hi pot haver un espectacle més poc edificant que legions de polítics, periodistes i autoerigits intel·lectuals escometent com un sol home en defensa dels negocis dels seus líders en nom de la pàtria i contra l’enemic exterior? No, certament, però un Bate-Lille és dels xous que li van immediatament al darrera.
VALÈNCIA – BAYERN 1-1
Valencians i bavaresos es classifiquen per a vuitens per a orgull de la capital del Túria, que podrà vantar-se de l’exclussivitat d’un espectacle únic a Europa: l’afició local insultant els seus jugadors en una eliminatòria europea.
GALATASARAY – MANCHESTER UTD 1-0
Un United ja classificat se’n va a fer turisme a Istambul, cosa que aprofiten els locals per posar un peu a vuitens, quatre dies abans que la CUP els posi tots dos al Parlament principatí, on per fi seran presents els Països Catalans i es posarà nom a la Catalunya de les 400 famílies i a l’Europa del Bundesbank.
CLUJ – BRAGA 3-1
Gols i espectacle a Romania, en un partit a l’alçada d’un debat entre Jordi Cañas i un simi amb paràlisi cerebral compartint graella amb una assemblea de l’Apañó.
AJAX – BORUSSIA DORTMUND 1-4
Els de Dortmund passen matemàticament primers de grup escombrant l’Ajax a domicili. Albert Rivera va fer gala del seu enginy posant l’Ajax com a exemple del que suposaria per al FC Barcelona una Catalunya independent. “Volem acabar com Holanda?” va advertir.
MANCHESTER CITY – MADRID 1-1
Al 1707 hauria sigut austricista, al 1937 hauria anat amb les Brigades Internacionals a l’Ebre i al 2012 es va vestir d’àrbitre i va saltar al Ettijad Stadium a flagellar amb sadisme els enemics dels catalans. Sí amics, la història d’Europa també l’escriuen els herois de nobles causes, i Gianluca Rocchi des de dimecres, n’és un. No va poder completar la seva obra amb algun altre penal inexistent, però la voluntat i la determinació amb què va actuar no poden ser ignorades pel nostre poble. Sí compatriotes, allà fora tenim amics que ens volen dins Europa, a nosaltres i no pas als orcs del Gran Madrid. La carnisseria va despertar l’indignació de no pas pocs socis de l’Apañó que recolliran signatures perquè el club presenti una protesta formal davant la UEFA. El recital de senyorio dels blancs al camp anglès, amb un Llourinho estel·lar, varen ser especialment agraït per les masses culers.
