CDC i ERC o ERC i CDC centralitat política del país.

Ahir en Quico Sallés venia a dir en un tuit que tenia informació fiable de que qui ocupa la màxima representació del país era sense cap dubte independentista. Avui, llegint en Francesc Marc Àlvaro en el seu blog, es treu la conclusió de que CDC és avui per avui independentista. I fa ben poc no ho era.
Les imatges del cap de setmana, on en la reunió del consell nacional de Convergència els discursos es barrejaven o es finalitzaven amb la gent, els militants, cridant “independència” donen la raó a aquests dos opinadors.
Certament tot s'ha mogut. I ho ha fet amb rapidesa. Potser no amb prou rapidesa com alguns voldrien però massa ràpid per a que altres es resituin. Resituar-se políticament. Ja ho faran. No fer-ho, avui per avui, no és rendible. I sinó que ho preguntin als socialistes en caiguda lliure, o al mateix pp perden suports a les enquestes i també a ICV que no puja perquè noves formacions i la CUP, no ho oblidem, son més valents.
Doncs ja ho tenim. És l'escenari desitjat per molts -no per tots, evidentment- de política nacional, de política de país. Dos partits forts, amb suport majoritari, l'un més a la dreta i l'altre més a l'esquerra. Convergència i Esquerra disputant-se ser l'escollit pels catalans per governar de cara al futur. Dos partits sense lligams fora del país. Sense haver de negociar amb executives alienes què fer, o què dir. 
Ara només queda demostrar, en aquest futur immediat que ens espera, la generositat, la valentia, l'amplitud de mires i la visió de política a llarg plaç per part d'ambdós partits. Dels seus respectius líders però també de les seves militàncies.
El país necessita unitat. Quanta més millor. La fase de les discussions vindrà després, quan, passat tot, s'endegui el procés constituent on decidirem no sols que volem ser independents (ja ho haurem decidit) sinó quin model de país volem.