Sembla que la CUP ha tornat a decidir dur el procés al límit, com al Nadal, en aquest cas pels pressupostos, la llei més important d’un govern. Els cupaires han vist que poden aconseguir moltes coses si tensen la corda al màxim, i si no ja els és igual, perquè ells són més d’acció directa al carrer que de política parlamentària.
El problema és que els seus 10 diputats són necessaris per dur el país cap a Ítaca, i sotracs d’aquest tipus cada dos per tres són inconvenients, perquè més enllà de les raons d’uns i altres, desgasten el propi procés, i Catalunya ja se n’està fartant. La revolta dels somriures s’ha transformat en la guerra de les ganivetades, i Unidos Podemos s’ha fet amb la bandera d’aquell somriure.
L’equilibri es trenca quan el respecte mutu entre CDC i CUP més es tensa. A Convergència, el partit d’ordre del procés, ja n’estan farts. La CUP ha dit que ha enviat un SMS al president (com si es tractés d'un missatge bomba, ara que hi ha tants canals millors de comunicació!) advertint-lo que no retirarien l'esmena a la totalitat, i Puigdemont ho ha negat i els ha titllat de “destructors del procés”. Francesc Homs ha dit que “La CUP té força per tombar els comptes perquè té el suport dels contraris al procés”. I aquí té raó. Catalunya es cansa i poc a poc seguim minvant un procés que ja no és la piconadora que es pressuposava que volíem, amb la unitat d’acció dels partits independentistes. Que l’ambició no ens ho faci perdre tot.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
